Salvador Espriu: Poesia, Mort i Compromís

Característiques de la Producció Poètica de Salvador Espriu

Salvador Espriu (Santa Coloma de Farners, 1913 - Barcelona, 1985) va ser un destacat poeta, narrador i dramaturg català. Va ser guardonat amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes el 1972 i va ser proposat diverses vegades per al Premi Nobel. La seva obra ha estat traduïda a nombroses llengües, consolidant-lo com un dels escriptors catalans més internacionals.

Espriu es va llicenciar en Dret i en Història Antiga per la Universitat de Barcelona. Va iniciar la seva activitat literària com a narrador abans de la Guerra Civil, amb obres com Laia (1932) i Ariadna al laberint grotesc (1935). Després de la guerra, es va establir a Barcelona, on va portar una vida discreta i es va dedicar exclusivament a la poesia.

Evolució i Temàtica de la seva Obra Poètica

La seva obra poètica inclou títols com:

• Cementiri de Sinera (1946)
• Les cançons d'Ariadna (1949)
• Les hores i Mrs. Death (1952)
• El caminant i el mur (1954)
• Final del laberint (1955)
• La pell de brau (1960)
• Llibre de Sinera (1963)
• Setmana Santa (1971)
• Per a la bona gent (1984)

També va escriure obres teatrals que abordaven el conflicte bèl·lic, com Antígona (1939), Primera història d'Esther (1948) i Una altra Fedra, si us plau (1978).

En la seva obra, Espriu va combinar una problemàtica espiritual, gairebé metafísica, amb la del seu poble, sotmès a la repressió política i al silenci. Els seus primers poemaris tracten de manera recurrent el tema de la mort, amb tons que van des de la malenconia i l'elegia fins a la sàtira i el sarcasme. Hi abunden les meditacions i els interrogants sobre la vida humana, que ell veu com un laberint que acaba amb la mort.

La pell de brau (1960) marca un gir cap a la poesia de compromís polític. Analitza la Guerra Civil Espanyola, la lluita fratricida i les seves conseqüències, defensant la concòrdia. A Llibre de Sinera (1963), continua amb la poesia civil, però centrada en la pàtria catalana. Setmana Santa (1971) reflecteix novament una preocupació més metafísica.

Característiques Principals de la Poesia d'Espriu

• Poesia simbòlica: A diferència de la poesia pura, no prioritza tant la musicalitat, sinó el significat profund dels símbols.
• Influències diverses: La Bíblia, la càbala jueva, els escriptors del Barroc, els clàssics grecollatins i cultures com l'egípcia influeixen en la seva obra.
• Mites recurrents:
  • Sepharad: L'Espanya perduda dels sefardites, símbol de l'Espanya de la postguerra.
  • Sinera: Inversió d'Arenys, poble significatiu per al poeta; representa la seva pàtria, Catalunya.
  • El laberint: La vida humana.
• Reflexió sobre la mort: Tema central de la seva poesia.
• Preocupació per Catalunya: Una constant després de la guerra.
• Domini de tots els registres: Combina el discurs metafísic amb pinzellades d'humor negre.

Conclusió: Del Simbolisme al Realisme Social

La poesia de Salvador Espriu reflecteix l'evolució de la poesia europea i espanyola de la postguerra, mostrant un compromís artístic amb la societat del seu temps i denunciant les conseqüències de la Guerra Civil i la dictadura. La reflexió sobre la mort i el més enllà, però, roman com un tema constant al llarg de la seva trajectòria.

La popularització de la seva obra va arribar, en gran part, gràcies a les musicacions dels seus poemes per part de Narcís Bonet (La pell de brau, 1969) i, sobretot, Raimon (Cançons de la roda del temps, 1966). Aquests van ser canals clau per a la difusió d'una obra que, fins pràcticament la mort del poeta, es va llegir en clau patriòtica i de consciència moral i nacional.