San Pietro in Montorio: L'arquitectura del Cinquecento a Roma

San Pietro in Montorio

Cron: 1502

Autor: Bramante Donato

Loc: Roma

Estil: Renaixement Cinquecento

Material: Pedra, Marbre, Granit

Sistema constructiu: Arquitravat i Voltat

Dimen: 4,50m

Autor

Donato Bramante és la primera gran figura del s.XVI en l'àmbit arquitectònic i també va ser pintor. L'arquitectura del Cinquecento representa el triomf de la monumentalitat i l'elegància en la proporció...

Context

El Cinquecento a Roma substitueix a Florència com a capital artística del moment. L'arquitectura del Cinquecento es caracteritza per la tendència a eliminar elements superflus i decoratius, recreant una monumentalitat basada en la simplicitat. El màxim representant del classicisme arquitectònic és Donato Bramante. A la Ciutat Eterna, la seva primera obra és fruit de l'encàrrec dels Reis Catòlics per commemorar la presa de Granada, decidint aixecar una església en honor a Sant Pere. El Papa Juli II contracta Bramante per a la construcció de l'obra europea més gran del s.XVI. La visió de Bramante per a Sant Pere era una planta de creu grega que simbolitzava la perfecció per a ell i la seva generació. Al 1536, Antonio de Sangallo va dirigir les obres de la Basílica de San Pietro.

Anàlisi Formal

L'espai interior és circular i s'alça sobre una cripta on es suposa que es troba la creu en la qual va ser sacrificat Sant Pere. La cel·la de San Pietro amb el seu altar i l'escalinata ocupen aproximadament la meitat de l'interior de la cel·la. Trobem 16 columnes d'ordre toscà que s'alcen damunt d'un sòcol esglaonat i suporten un entaulament de model clàssic. En el mur exterior del temple trobem alguns detalls, com els triglifs i mètopes en l'arquitrau i el fris interior, així com una petxina semicircular sobre la fornícula. La cúpula està coronada amb una llanterna sobre la qual hi ha la creu. El coneixement de Bramante sobre l'arquitectura de la Roma clàssica provenia de les ruïnes romanes.

Entorn i Integració Urbanística

Bramante volia emmarcar l'edifici en un pati circular per potenciar la monumentalitat del llenguatge clàssic. Finalment, el temple va quedar dins del claustre.

Significat i Funció

La forma circular de l'edifici respon fonamentalment a la creença neoplatònica que diu que Déu correspon la forma estètica. El seu significat simbolitza la condició de l'apòstol Pere com a Primer Pontífex. La funció és commemorativa per investigar noves formes arquitectòniques dins dels paràmetres clàssics, sent aquest temple un assaig. Aquesta obra es considera el manifest de l'arquitectura del classicisme renaixentista, amb la seva iconografia que relaciona la forma circular amb el món, l'entaulament amb mètopes i patenes, i la capella com a església militant.

Models i Influències

Bramante recupera la tipologia de temple circular, prenent com a referències màximes el Temple de Vesta i el Panteó, inspirant-se en el tholos grec d'Epidaure.