Santiago Rusiñol, Víctor Català i Noucentisme: Art i Literatura Catalana

Santiago Rusiñol (1861-1931)

Nascut a Barcelona el 1861, Santiago Rusiñol es va decantar pel món de l'art malgrat el desgrat de la seva família, que volia que continués amb la fàbrica de teixits familiar. Va conrear narrativa, assaig, teatre i pintura, i va destacar com a dramaturg i pintor. Va rebre la influència de l'impressionisme pictòric i dels nous corrents literaris europeus durant la seva estada a París. Va fundar el museu modernista Cau Ferrat. Les seves obres reprodueixen tensions entre la burgesia i l'artista, que representa amb l'antítesi simbòlica. Destaquen L'alegria que passa, Cigales i formigues i L'auca del senyor Esteve.

Víctor Català (Caterina Albert, 1869-1966)

Caterina Albert, nascuda el 1869, va decidir adoptar el pseudònim de Víctor Català arran de l'escàndol provocat per L'infanticida, un relat premiat als Jocs Florals. Tot i que es decantà per la pintura i l'escultura, va llegir molt i de manera autodidacta, consolidant la seva preparació literària. Els seus inicis són en poesia i en teatre, però triomfarà en la narrativa amb Solitud.

Característiques de la seva narrativa modernista:

• Visió caòtica del món.
• Relació de l'individu amb el món que l'envolta (narrativa decadentista).
• Lluita on la persona intenta defensar la seva individualitat davant les forces destructores.
• Pretén ordenar la natura sotmetent-la a la superioritat de l'esperit i l'art.
• L'individu superior s'oposa a la multitud en una actitud de reafirmació personal i de revolta.
• Els temes són escandalosos per tal de ferir la sensibilitat burgesa.

Solitud (Explicació)

Teatre modernista:

Va aparèixer de manera tardana, però els modernistes sentien una gran atracció cap a les representacions teatrals. Hi ha dues tendències:

• Drama d'arrel naturalista que pretén reproduir el conflicte entre l'individu marginat i portador de la veritat alliberadora i la societat ignorant. Té una finalitat ideològica. Representants: Ignasi Iglésias, Joan Puig i Ferrater.
• Teatre simbolista: vol commoure l'espectador a través del valor suggeridor dels elements posats en escena, més enllà de la simple aparença. Els personatges representen l'ànima sensible, desencantada i incompresa de l'artista modernista. Santiago Rusiñol o Adrià Gual.

Noucentisme (1906-1923)

Cronològicament, el Noucentisme s'estén des de 1906 fins a 1923, acabant amb la dictadura de Primo de Rivera.

Definició i característiques:

Les paraules noucentista i noucentisme van ser introduïdes per Eugeni d'Ors. Aquest terme fa referència al segle XX, al nou-cents, un segle que acabava de començar i que era usat com a sinònim de modernitat. Eugeni d'Ors va ser el gran ideòleg del moviment, i va definir una sèrie de paraules que seran la base ideològica:

Classicisme mediterrani:

Els noucentistes rebutgen les teories romàntiques de la inspiració i l'originalitat.