Sarcòfag dels Esposos: Anàlisi Iconogràfica i Iconològica
Clasificado en Arte y Humanidades
Escrito el en catalán con un tamaño de 2,38 KB
Sarcòfag dels Esposos
Relacions amb altres obres de l'època o estil
Es pot relacionar amb Luci Juni Brutus, del mateix estil, encara que amb dos-cents anys de diferència. La segona obra ja és en temps de la República romana (Brutus n'és el pare). S'assemblen en l'estil, però es diferencien en tota la resta. Brutus no té els ulls ametllats ni el somriure arcaic, i a més és més realista. Ambdues obres tenen finalitats diferents. La del sarcòfag és de temàtica mortuòria, de finalitat votiva i religiosa, mentre que Brutus és commemorativa i política, ja que, irònicament, vol recordar el primer cònsul de la República romana que, segons la llegenda, va derrotar l'últim rei etrusc.
Diferències amb altres solucions
Respecte al kouros o la kore, comparteixen cronologia, encara que no estil ni zona geogràfica. Tot i això, cal dir que l'art etrusc està molt influenciat pel grec (sobretot l'arcaic), que a la vegada té influències egípcies. Ambdues obres tenen rigidesa, frontalitat, cabells trenats, ulls ametllats i somriure arcaic. En la funció, podríem dir que ambdues són votives, però el sarcòfag és més religiós, mentre que l'altre és més commemoratiu. També es diferencien en la posició (més relaxada i tombada en l'obra etrusca, i rígida i dempeus al kouros o la kore). Finalment, també es diferencien en el material: marbre en el kouros i la kore, i terracota al Sarcòfag dels Esposos.
Influències d'estils anteriors
Influències de l'art egipci (indirectament) a través de les clares i fortes influències del contemporani art grec.
Significació iconogràfica
Uns esposos al llit, amb actitud alegre, reposada i rutinària, xerren amb els convidats al seu banquet funerari. La religió era un tema molt important a la cultura etrusca i molt present al seu art. L'etrusc sentia un respecte profund pels seus déus i tenia por de la mort. Per defensar-se'n, havia de creure que la persona difunta no havia mort en realitat, sinó que continuava vivint a l'altra vida.
Significació iconològica
Com que els etruscos havien de creure que els morts no ho estaven per a defensar-se de la mort, l'autor va reproduir amb tanta fidelitat com va poder els trets característics i la va col·locar en una escena quotidiana i relaxada.