Sarcòfag dels Esposos: Art etrusc i vida després de la mort

Sarcòfag dels Esposos

Context

La civilització etrusca es va desenvolupar a la península Itàlica, a l'actual Toscana, entre els segles X i II a.C. D'origen probablement oriental, aquest poble va aglutinar la tradició cultural i artística de les civilitzacions del Pròxim Orient i la Mediterrània.

L'art etrusc estava profundament marcat per les creences religioses, encaminades a obeir la voluntat dels seus déus. Com en les civilitzacions egípcia i mesopotàmica, donaven molta importància a la vida després de la mort. Per això, perpetuaven la memòria del difunt amb màscares de cera o urnes funeràries.

Només les famílies aristocràtiques podien construir sepulcres esculpits. El Sarcòfag dels Esposos n'és un exemple excel·lent.

Descripció formal

El Sarcòfag dels Esposos està fet de terracota. La tapa té forma de kliné (llit); al damunt, hi ha les figures reclinades d'un home i una dona. Ell, darrere la dona, apareix fort i protector; amb el tors nu, descalç i el cabell tirat enrera, a la manera jònica. La dona, vestida amb una llarga túnica grega, porta sabates acabades en punxa i una gorra frígia d'on surten llargues trenes.

Tot i que les mirades no s'encreuen, la relació afectuosa es transmet pels gestos de les mans. L'home recolza el braç dret sobre l'espatlla de la dona, mentre la mà esquerra està estesa, com esperant la mà de la dona.

El treball és molt acurat a la part superior del cos i als peus; a les cames, la simplicitat tècnica és notable. Els rostres presenten un perfil geometritzant i hieràtic, amb ulls ametllats, barbeta punxeguda i somriure estereotipat.

Les restes de policromia fan pensar que el conjunt estava pintat amb colors vius.

Temàtica

Aquest sarcòfag guardava les cendres de la persona morta, dipositades a la part posterior després de la incineració. És, doncs, una urna funerària.

Els etruscs tenien un gran respecte pels seus déus i por a la mort. Creien que el difunt continuava viu en una altra vida al sepulcre. Per això, les tombes etrusques reproduïen les cases dels morts, amb pintures al fresc que representaven escenes de banquets, genets, acròbates i animals, i objectes quotidians.

Es creu que aquest sarcòfag és d'un matrimoni. Els esposos són representats en un banquet. L'esposa ocupa el primer terme, ja que la dona etrusca no estava marginada de la vida social, a diferència de les gregues i romanes. A la civilització etrusca, la dona participava activament en la vida pública.