Sarcòfag etrusc: Museu Villa Giulia

Sarcòfag dels esposos

• Autor: Desconegut
• Cronologia: Segle VI aC
• Estil: Etrusc
• Tipologia: Grup escultòric
• Localització: Museu Nazionale di Villa Giulia (Roma)
• Materials: Terracota policromada
• Mides: 2,20 x 1,41 m
• Tema: Funerari

Context històric

La civilització etrusca es desenvolupa a la península Itàlica entre el segle X i el segle II aC. D'origen probablement oriental, aquest poble aglutina la tradició cultural i artística de les civilitzacions del Pròxim Orient i la Mediterrània. El seu art és eminentment de caràcter religiós, amb la intenció d'obeir la voluntat dels seus déus, per tal de no caure en desgràcia. Igualment, tal com succeïa en les civilitzacions egípcia i mesopotàmica, el poble etrusc dona molta importància a la vida després de la mort. Per aquesta raó, es té el costum de perpetuar la memòria del difunt, bé sigui creant màscares de cera del finat o bé fent urnes funeràries on es guardaven les cendres.

Tema i significat

El tema fa referència a uns esposos, mig incorporats en un llit, amb actitud alegre i serena que dialoguen amb els convidats en el seu banquet funerari. Pel que fa al significat, el poble etrusc tenia un gran respecte pels seus déus i una gran por a la mort. Creien que el difunt no havia mort del tot, sinó que seguia viu a l'altra vida, dins del sepulcre. Per aquesta raó, les tombes etrusques reproduïen generalment les cases de les persones mortes, decorant les cambres mortuòries amb pintures al fresc, que representaven escenes de dansa, banquets, genets acròbates i animals, així com també col·locaven una sèrie de manufactures i objectes quotidians destinats a acompanyar el difunt a l'altra vida. Així mateix, també era deure de l'artista reproduir de la manera més fidedigna possible els trets característics corporals i, sobretot, facials de la persona morta, representant-los en una escena quotidiana i relaxada. Es creu que es tracta de la representació d'uns esposos que semblen estar celebrant un banquet, xerrant de forma distesa. L'esposa apareix en primer terme, doncs la dona etrusca no estava marginada de la vida social, com passava amb les dones gregues i romanes, que es mantenien subordinades a l'home. En la civilització etrusca, participava activament en la vida pública, assistint a les festes, els banquets, els balls i els jocs gimnàstics.

Funcions

La funció útil és funerària, ja que aquest tipus de sarcòfag servia per a guardar les cendres de la persona morta, en la part posterior, una vegada acabat el ritual d'incineració. Així doncs, es pot afirmar que el sarcòfag és una urna funerària. La funció simbòlica seria l'ostentació del poder i la riquesa dels propietaris. Només les famílies pertanyents a l'aristocràcia tenien els mitjans per a poder construir originals sepulcres on enterrar els seus familiars.

Característiques de l'estil

Aquest grup escultòric és el resultat d'una barreja de les característiques de l'art grec arcaic i l'art etrusc. Per una banda, les imatges es poden relacionar amb el Kouros i Kore pels ulls ametllats, el somriure forçat, els pentinats geomètrics, el tors nu de l'home, la simetria dels rostres. Però, en canvi, els rostres no estan idealitzats ni tenen un posat hieràtic, solemne, majestuós; no buscaven un ideal de bellesa com els grecs, sinó que eren retrats dels personatges que representaven. Eren més naturals, no tan rígids i estàtics, i buscaven representar escenes quotidianes i sentiments. Per exemple, amb els gestos de les mans simulen que estan parlant amb la resta dels convidats i amb la mà del marit sobre l'espatlla de la dona expressa tendresa, protecció, amor. Seran els precursors dels retrats de les escultures romanes.