Segle XV: Canvis Socials, Culturals i Literaris a València

El context històric i social al segle XV

La concepció de l'amor que podem observar en el discurs dels poetes del segle XV va experimentar alguns canvis, tot i que encara hi romanien idees medievals, especialment pel que fa a la valoració de la dona. A més, en el segle XV es van esdevenir grans transformacions socials i culturals que van cloure l'edat mitjana i van encetar una nova visió del món que modificava les idees estètiques, polítiques i religioses.

El segle XV és un segle de canvis i contrastos arreu d'Europa; la crisi del feudalisme i la pèrdua de poder de l'Església anuncien la fi de l'edat mitjana i l'arribada de l'humanisme italià que conduirà al Renaixement. Així, la pèrdua de Constantinoble l'any 1453 ha sigut una fita històrica considerada com a inici de l'edat moderna.

Canvis polítics i socials a la Corona d'Aragó

Les relacions amb Itàlia permeten el contacte amb l'humanisme, però aquesta influència va tindre escassa repercussió en la nostra literatura. A la Corona d'Aragó, la mort sense descendència del rei Martí l'Humà, en 1410, va ocasionar un conflicte successori a la corona que es va resoldre, dos anys després, en el Compromís de Casp a favor de Ferran d'Antequera, de la dinastia castellana dels Trastàmara. Aquest fet va provocar la castellanització de la cort i de la noblesa, i l'inici de l'aproximació política a Castella, sobretot a partir de la unió d'Aragó i Castella amb el matrimoni de Ferran II i Isabel I en 1469.

L'esplendor de València

D'altra banda, l'hegemonia que mantenia Catalunya des del segle XII va decaure a causa d'una greu crisi econòmica i social, una situació que contrasta amb l'esplendor que va viure la ciutat de València, aleshores centre econòmic i cultural, amb un augment important de la població, i amb la construcció dels grans monuments del gòtic civil i religiós: les Torres dels Serrans, les Torres de Quart, la Seu o Catedral, etc.

Consolidació de l'estàndard literari

Quant a la consolidació de l'estàndard literari, cal destacar el paper de la Cancelleria Reial, ja que la documentació administrativa i legal va tindre una gran influència en els usos lingüístics més generalitzats. Així mateix, la tasca literària dels escriptors va enriquir i va envigorir la llengua, que s'expressava tant en prosa narrativa com en poesia, gènere que fins aleshores s'havia conreat en occità.

Reflexió sobre la llengua

D'altra banda, la maduresa a què havia arribat la llengua va afavorir la reflexió sobre aquesta i l'aparició d'una consciència de correcció lingüística, present en nombrosos estudis, diccionaris i propostes sobre l'estàndard literari.

• Joan Esteve va publicar el diccionari imprès més antic en una llengua romànica, el Liber Elegantiarum, un recull de paraules i frases amb la traducció llatina.
• Bernat Fenollar havia escrit les Regles d'esquivar vocables o mots grossers o pagesívols, que defensava el model de llengua de les ciutats i rebutjava els arcaismes, els vulgarismes i els localismes.
• Jaume Gassull, li va respondre satíricament amb la Brama dels llauradors de l'Horta de València contra lo venerable mossén Fenollar, obra que defensava solucions més populars.

El nom de la llengua

Pel que fa al nom de la llengua, que històricament havia rebut els de romanç, pla, vulgar, catalanesc i llengua catalana, durant el segle XV va rebre dos noms més: llengua valenciana i llengua mallorquina. En aquesta proliferació onomàstica va influir tant el clima d'esplendor econòmica de València, contraposat a la crisi que aleshores vivia Catalunya, com l'aïllament cultural progressiu dels parlants de cada estat de la Corona d'Aragó, provocat per la castellanització de la cort i per la desaparició, de mica en mica, dels referents culturals comuns.

Jordi de Sant Jordi: Poeta Cortesà Valencià

Va nàixer a València a la fi del segle XIV i va morir en 1425. Va ser un poeta cortesà que va participar en les campanyes militars d'Alfons el Magnànim a Sardenya, Còrsega i Nàpols.

Obra i influències

De l'obra es conserven díhuit poemes, sobretot de tema amorós, amb una actitud lírica sincera, versemblant i humana, que mostra l'evolució de la poesia cortesana trobadoresca i una aproximació a l'humanisme a través del Cançoner de Petrarca, que influeix en la Cançó d'opòsits, amb conceptes paradoxals sobre l'amor. Tot i això, la influència de l'amor cortès perdura en els temes, la versificació i els provençalismes lingüístics.

Un altre poema molt conegut és Presoner, on explica els sentiments sobre la captivitat que va patir a Nàpols en 1423.