Sensació, Percepció i Atenció: Un Viatge a la Menta Humana

Unitat 5. Sensació, percepció i atenció

Estímul

És tota energia física, mecànica, tèrmica, química o electromagnètica que activa, per excitació, un receptor sensorial.

Sensació

Consisteix a detectar alguna cosa a través dels cinc sentits o/i dels receptors interns de sensació (moviment, equilibri, malestar, etc.) sense que encara tingui cap significat. És una mera reacció fisiològica. Els sentits no sempre transmeten una imatge fiable de la realitat.

Percepció

Procés constructiu pel qual organitzem les sensacions i captem conjunts o formes (Gestalten) dotades de significat. En aquest procés, molt ràpid, el cervell transforma gairebé instantàniament els missatges sensorials en percepcions conscients. Així, el nostre sistema nerviós ens presenta la realitat de manera més constant a com arriba als nostres sentits.

Característiques de la percepció

• Procés constructiu
• Procés d'adaptació a l'ambient
• Procés de selecció

Atenció

És la capacitat de l'individu per concentrar-se en els estímuls rellevants del medi o en una tasca, alhora que ignora els estímuls que li són irrellevants. Des de la Gestalt s'enuncia l'existència d'unes regles segons les quals el nostre món visual funciona per un sistema d'associació. Així, quan percebem objectes aquests ens venen organitzats a partir d'unes lleis. Són les que anomenaren com lleis de l'organització perceptiva.

Lleis de l'organització perceptiva

• Principi de totalitat: es defensa la naturalesa hol·lística del procés perceptiu.
• Relació figura/fons: estructurem les imatges en una dualitat figura/fons, on la figura és l'objecte que rep la nostra major atenció i el fons és la resta d'objectes.
• Simetria: atribuïm als objectes simetries i regularitats que de fet no existeixen.
• Conclusió: tendim a completar les figures que no estan acabades.
• Proximitat: els estímuls més propers tendeixen a percebre's com formant part d'un mateix conjunt.
• Semblança: els estímuls que s'assemblen tendeixen a integrar-se en una mateixa figura.
• Continuïtat: percebem com a units estímuls que tenen una certa connexió.
• Hàbit: solem percebre les coses tal i com s'ens presenten de costum (per això ens xoca quan es viola aquesta llei, com passa en el famós quadre de Magritte, Els valors personals).
• Moviment: la confluència de temps i espai (les categories a partir de les que percebem el món) ens dóna el moviment.