Les Sensacions: Tipus, Lleis i la Importància de l'Atenció

Les Sensacions i la Percepció

Elements de la sensació (efecte psíquic d’un excitant sensorial):

1. Element exterior (energia física que incideix sobre l'individu i constitueix l'excitant).
2. Òrgan fisiològic que transforma l’excitació en energia nerviosa.
3. La sensació que transforma aquesta energia nerviosa en coneixement.

Propietats de la sensació:

• QUALITAT (distinta segons els òrgans dels sentits).
• DURACIÓ (sensació i excitació separades per un temps de latència variable; cada sentit té el seu temps de reacció característic).
• TO AFECTIU (té tonalitat afectiva agradable o desagradable).
• INTENSITAT (a un excitant més intens respon una sensació més intensa).

Lleis de Weber i Fechner

Perquè hi hagi sensació, la quantitat d'excitant ha de mantenir-se dins dels llindars de la sensació:

1. Tots els sentits tenen un llindar absolut (quantitat mínima d'excitant necessària perquè hi hagi sensació).
2. Tots els sentits tenen llindars diferencials (quantitat mínima necessària per notar un canvi en la sensació).
3. Hi ha un llindar superior (quantitat d'excitant necessària per damunt de la qual no es nota augment de sensació).

Qualitats de la sensació

1. Exteroperceptives: Serveixen per conèixer el món exterior.
2. Propioperceptives: Mitjançant les quals tenim informació del propi cos; poden ser generals per saber l'estat del cos, o cinestèsiques per saber la posició i l'equilibri del cos.

Tipus de Sensacions

Sensacions visuals

L'òrgan és l'ull, que té la còrnia, l’iris i el cristal·lí. Les cèl·lules nervioses són els cons (s'impressionen amb la llum) i els bastonets (el contrari).

Sensacions auditives

L'òrgan és l'oïda. Les cèl·lules es troben a l'oïda interna, enroscades al cargol. Inclouen el to (vibracions per segon), la intensitat (amplitud de vibració) i el timbre (sons secundaris).

Sensacions gustatives

Les cèl·lules es localitzen a la llengua. Els continguts són els sabors.

Sensacions tàctils

Teixit de la pell amb receptors sensorials que capten sensacions tèrmiques, algèsiques (dolor) i de pressió.

L'Atenció

Atenció i les seves formes

És la nostra concentració mental en un objecte. Aquesta puja el nivell d'activitat mental i fa possible la millor adaptació a la situació. La majoria d'accidents són per falta d'atenció. Hi ha tres formes d'atenció:

1. Espontània: El subjecte és atret per un objecte que li emana atenció.
2. Voluntària: Atenem a un objecte perquè és el nostre desig.
3. Habitual: Forma intermèdia entre les altres dues; es fa sense esforç de voluntat.

Repercussions de l'atenció

1. Fenòmens circulatoris (la sang va al cervell).
2. Fenòmens respiratoris (la respiració es fa més lenta).
3. Moviment i expressió (inclinació del cos endavant, s'obren els ulls).

Interès

Condició fonamental per aprendre: interessos fisiològics, psicològics, innats, adquirits, etc.

Causes de distracció

Poden ser l'edat, el temperament, la manca d'interès, la presència de distraccions, disposicions fisiològiques, afectives, morals, etc.