Serrallonga, Comte Arnau i Joan Garí: Anàlisi de Pecats i Redempció
Clasificado en Religión
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,66 KB
Serrallonga, Comte Arnau i Joan Garí: Pecats i Redempció
La fi d’en Serrallonga, un dels personatges més coneguts de l'imaginari llegendari català, un bandoler conegut com Joan Sala, àlies Serrallonga, en les hores anteriors a la seva execució, es burla de la pena que li han imposat els homes. A diferència dels altres condemnats, rep la condemna a mort d'un tribunal d'homes que l'ha jutjat, i no de Déu, pels seus robatoris, assassinats, etc. El poema es forma al voltant dels set pecats capitals provocats pel bandoler. El primer pecat és l’orgull. El segon pecat és la ira. El tercer pecat és l’enveja. Un altre pecat és l’avarícia. Els seus pecats més petits van ser la peresa, la gula i la luxúria. El bandoler converteix l'expressió d'una oració de pietat en la manifestació del seu menyspreu per la pena de mort decretada, se n'enriu. Ni la confessió davant el sacerdot, ni l'execució de la condemna pels botxins no aconsegueixen que Serrallonga deixi de ser l'heroi nietzschià que es mostra sempre superior a tot i a tothom.
El Comte Arnau
El Comte Arnau es constitueix en tres parts, poema que va elaborar al llarg de tota la seva vida. A Visions & Cants se'n publica la primera part. És la fusió de diferents motius del folklore europeu. El comte sedueix una monja del convent de Sant Joan de les Abadesses, prop de Camprodon, de nom Adelaisa, filla de Jofre el Pilós, i és eternament castigat, tot i que en la seva ruta estableix un diàleg amb les "veus de la terra" que li serveix per autoafirmar la seva voluntat, la seva personalitat individualista i rebel. Arnau no es penedeix de res.
Al final desitja viure com un "home sobrehome" i com "terra palpitant", conceptes d'arrel nietzschiana. El cor li respon que l'eternitat serà la suma de totes les comparacions, com a "home sobrehome" i que al seu pas atemorirà tothom.
Joan Garí
Joan Garí, llegenda popularitzada per Verdaguer, explica la història d'un eremita de Montserrat que és temptat per Riquilda, filla de Jofre el Pilós i posseïda pel dimoni. Garí la viola i la mata i és condemnat pel papa a caminar de quatre grapes, a convertir-se en semibèstia. Després és capturat pels soldats de Jofre per ser ajusticiat, però el fill petit de Jofre demana clemència al seu pare i fra Garí és perdonat.
L'autor parla de "pecat", però no es refereix a quin pecat —en aquest cas, el pecat és la violació i l’assassinat—; o bé esmenta "una veu d'innocència", però no diu d'on prové. La veu innocent que redimeix es troba en altres poemes i en la tercera part d'El comte Arnau.