Significat Ocasional del Parlant segons Grice: Anàlisi i Intenció Comunicativa

Significat Ocasional del Parlant segons Grice

8. Explica la noció de Grice de significat ocasional del parlant i la noció d'intenció comunicativa vinculada a aquesta noció.

Grice constata que atribuïm significat a dos tipus de signes molt diferents: uns són els signes naturals i els altres són els no naturals. Els primers tenen una relació causal, és a dir, no arbitrària amb allò que signifiquen. Les relacions de significació involucrades són naturals perquè no depenen de les intencions de ningú, i la connexió entre signe i significat s'estableix independentment de decisions i regulacions humanes.

D'altra banda, hi ha els signes no naturals, que són els propis de l'anàlisi de significat que proposa Grice. L'element característic i que fa distintives les accions lingüístiques o les emissions de signes no naturals en general és que siguin realitzades amb intencions específiques de cert tipus. Aquestes intencions les anomena intencions comunicatives.

Així doncs, segons Grice, emetre un signe no natural és realitzar una acció guiada per una intenció comunicativa, és a dir, realitzar una acció que té com a propòsit produir una determinada resposta en altres subjectes mitjançant un tipus de procediment específic, conegut com a procediment griceà. L'emissor del signe és el parlant, i el subjecte o els subjectes dels quals el parlant espera una resposta és l'audiència. Aquest procediment griceà requereix per part de l'audiència que aquesta reconegui la intenció del parlant de produir la resposta.

El que Grice anomenarà significat ocasional del parlant és allò que el parlant vol dir amb l'emissió d'un signe no natural. Però per ser significat ocasional del parlant, el parlant ha de proferir el signe no natural a l'audiència amb una triple intenció:

• La intenció de produir en l'audiència una resposta determinada.
• La intenció que l'audiència reconegui que el parlant té la intenció de produir-li una resposta determinada.
• La intenció que aquest reconeixement sigui per l'audiència una raó essencial per produir la resposta determinada esperada pel parlant.

Resumint doncs, l'emissió d'un signe no natural està guiada per la intenció comunicativa de produir una determinada resposta en altres subjectes a través del reconeixement per part d'aquests de la intenció de l'emissor de produir-la. El parlant vol que aquest reconeixement sigui un mitjà que operi com a raó essencial per la resposta que espera. El caràcter essencial d'una raó implica que, en la mesura que l'audiència sigui racional, no produirà la resposta en absència d'aquesta raó. El tipus de resposta dependrà del tipus de signe proferit pel parlant. D'aquesta manera, doncs, tots els casos de significació no natural són casos de significat ocasional i viceversa.