Sistema Econòmic i Fiscal Espanyol: Producció, Estat del Benestar i Impostos

La Funció de Producció

La divisió del treball consisteix en la fragmentació d'una activitat productiva en tasques més elementals entre diferents persones en funció de les qualitats de cadascuna. La divisió del treball ha propiciat l'especialització dels treballadors. I, alhora, l'especialització ha permès augmentar la productivitat, el que s'ha traduït en salaris més alts i, en definitiva, en la creació de riquesa. Però l'especialització també ha generat interdependència. Com que les persones ja no ho produeixen tot elles mateixes, es veuen obligades a fer intercanvis amb els altres. És a dir, no n'hi ha prou amb la producció en quantitat o amb qualitat de les persones i les empreses, sinó que després han de fer intercanvis favorables amb altres persones i empreses.

Instruments que afavoreixen i coordinen l'intercanvi de béns i serveis

• Els diners. Com que és un mitjà de pagament acceptat per tothom, els diners permeten intercanviar béns i serveis sense recórrer al problemàtic canvi.
• Els mercats. Són llocs coneguts i preestablerts on compradors i venedors efectuen els intercanvis.
• Les empreses. Són les entitats que coordinen les diverses tasques i funcions a les quals s'ha dividit la producció de béns i serveis.

Com es pot produir?

Les empreses decideixen què volen produir i les famílies què volen consumir. Quan les empreses han escollit quin bé o servei desitgen llançar al mercat, han de produir la quantitat més gran d'unitats al cost més baix possible. La tecnologia és la manera com es combinen els diversos recursos productius disponibles per obtenir un bé o servei. Des d'un punt de vista racional, si hi ha diverses tecnologies per produir un determinat bé, les empreses optaran per la que és eficient, és a dir, per aquella que fa servir menys recursos. Una tecnologia A és més eficient tècnicament que una altra tecnologia B quan utilitza menor quantitat de recursos productius per obtenir una determinada quantitat de producció. La tecnologia ha de ser eficient i econòmica. L'eficiència econòmica consisteix a seleccionar la més barata de totes les tecnologies tècnicament eficients o, en tot cas, de les disponibles. La productivitat és la relació entre la quantitat produïda i la quantitat de recurs productiu utilitzada per obtenir-la.

Costos, Ingressos i Beneficis

Ara són molt importants els objectius socials de les empreses, però també necessiten ser independents econòmicament, i això ho aconsegueixen a través de l'anomenat benefici empresarial. El benefici empresarial (Bf) és la diferència entre els ingressos totals (IT) obtinguts per la venda de béns o serveis que constitueixen l'activitat de les empreses i els costos totals (CT) que genera la producció. Bf = Ingressos totals – Costos totals.

Els Ingressos Totals

Les empreses venen els béns i serveis resultants de la producció a canvi d’un preu, i així obtenen uns ingressos. Els ingressos són el valor monetari que reben les empreses per les vendes dels seus béns i serveis. Els ingressos s'obtenen multiplicant el nombre d'unitats venudes (Cv) pel corresponent preu de venda (Pv). IT (Ingressos totals) = Cv (Quantitat venuda) · Pv (preu de venda)

Costos Totals

Per produir, les empreses tenen despeses de tot tipus: des de les matèries primeres fins a l'electricitat, passant pels salaris dels operaris, els lloguers o el desgast de les màquines.

Pel que fa a la quantitat que es produeix, els costos es poden classificar en: fixos, variables, totals, mitjans i marginals.

• Costos fixos (CF): No varien en canviar la quantitat produïda (Cp). Es generen en utilitzar recursos el valor dels quals és independent de la quantitat produïda, com per exemple el lloguer d'un local o les despeses de manteniment de les instal·lacions productives. Els costos fixos es representen mitjançant una recta horitzontal, perquè es tracta d'una quantitat invariable.
• Costos variables (CV): Són proporcionals a la quantitat produïda (Cp). Per exemple, les primeres matèries o el consum d'energia. Els costos variables es representen mitjançant una recta en diagonal, perquè aquest tipus de costos creixen a mesura que augmenta la producció.

Costos, ingressos i beneficis

• Costos variables (CV) = Cvu · Cp ; Cvu = Cost variable per unitat * Quantitat produïda
• Costos totals (CT). Constitueixen la suma dels costos fixos i els costos variables: CT = CF + CV

Activitat Resolta: Benefici Empresarial

Càlcul del Punt Mort/Umbral Rendibilitat

• Per a qualsevol empresa és fonamental conèixer quina quantitat de producte haurà de vendre per començar a obtenir beneficis. Això et permet albirar si la teva empresa serà viable o no, doncs tingues en compte que aquesta quantitat es pot calcular fins i tot abans de començar a operar (i de fet, és quan té més sentit). A aquesta quantitat se l'anomena punt mort o llindar de rendibilitat.
• Si anomenem CF als costos fixos, CV als variables totals, CVu als variables unitaris i P al preu de venda, arribarem a la fórmula partint del benefici de l'empresa.

Càlcul del Punt Mort/Umbral Rendibilitat

Primer tindrem clars els conceptes següents:

• Costos fixos (CF): són aquells costos independents de la quantitat produïda.
• Costos variables (CV): són aquells costos que depenen de la quantitat produïda.
• Costos totals (CT): és la suma dels dos anteriors. CT = CF + CV
• Costos variables unitaris (CVu): és el cost variable per unitat.
• El punt mort, per tant, ve donat per la fórmula CF (Costos fixos) / (Pvu (Preu venda unitat producte) - CVu)
• (CF / PVU - CVU)
• Així sabràs quants productes has de vendre per aconseguir el punt mort.

Cost Mitjà i Marginal

Les empreses intenten arribar a aquelles quantitats que els permeten maximitzar el benefici. És per això que, cada vegada que una empresa produeix una unitat addicional, valora si l'ingrés que obtindrà és superior al cost de la producció. Si, per exemple, l'ingrés que s'obtindrà és de 0,80 €, però el cost és d'1 €, no compensa produir aquesta unitat addicional, i viceversa. El cost de produir una unitat addicional es coneix amb el nom de costmarginal; L'ingrés obtingut amb la venda d'una unitat addicional s'anomena ingrés marginal. La diferència entre les dues magnituds, ingrés i cost marginal, és el rendiment marginal.

OBJECTIU DE LES EMPRESES

Les empreses són les unitats bàsiques de producció, i com a tals, exerceixen un paper important en l'engranatge dels sistemes econòmics, i subministren els béns i serveis que demanen les famílies. El seu objectiu principal és maximitzar el benefici, però n'hi ha d'altresobjectius. Per exemple:• Estabilitzar-se i créixer• Generar ocupació i riquesa a la zona d'influència• Millorar el benestar de les societats.

ELS SECTORS ECONÒMICS

Les empreses s'agrupen en quatre grans sectors econòmics diferenciats per la naturalesa del procés productiu que desenvolupen. Són:

-sector primari

-sector secundari

-sector terciari

-sector quaternari: En general, són totes les activitats basades en tasques intel·lectuals o en l'economia del coneixement. Inclou la indústria d'alta tecnologia, les tecnologies de lainformació i les telecomunicacions, així com diverses formes de recerca científica. Molt relacionat amb la R+D+I, el desenvolupament del sector quaternari a Espanya corre paral·lel a la inversió en aquest camp, de manera que les xifres són força inferiors a les dels nostres veïns europeus.

L'EMPRESA 4.0

• A tots els sectors es viu avui dia la bestreta del que es coneix com la quarta revolució industrial.

• Es tracta d'una transició de processos i de tecnologia cap a les anomenades «fàbriques intel·ligents» recolzada a Big Data (grans bases de dades), la intel·ligència artificial (IA) i la Internet de les coses (IoT).

• A la pràctica suposa la transformació digital de les empreses al sentit que planificació, producció, fabricació i manteniment seran assistits per IA i Big Data. Tot això propicia, d'una banda, més gran eficiència i flexibilitat a l'hora de produir i, de l'altra, més qualitat de producte i velocitat de comercialització.

ELS RISCOS DE LA INTEL·LIGÈNCIA ARTIFICIAL

Els riscos de la intel·ligència artificial. El desenvolupament de la intel·ligència artificial hademostrat un gran impacte en efectivitat (millora el rendiment del procés) i eficiència (ho fa a un cost menor), però no està exempt de riscos. Hi ha almenys cinc factors ètics i socials que convé abordar com més aviat millor possible per no frenar el benefici que aquests avenços poden comportar a la societat.

Dilemes Ètics Complexos

• Davant d'un accident inevitable, un cotxe de conducció autònoma ha de prioritzar la vida dels mateixos passatgers del cotxe o la humana en general?

• És millor deixar-se caure per un barranc matant els passatgers del cotxe, o girar impactant en una parada d'autobús on hi ha molts vianants esperant?

• És preferible que giri a la dreta i mati el propietari del vehicle, o heu de girar a l'esquerra i que resulti mort el copilot?

• Aquesta sèrie de dilemes es poden aplicar també a camps com la medicina o la defensa i requereixen una resposta universal i consensuada.

TEMA 10

L'ESTAT DEL BENESTAR

És una proposta política o model general de l'Estat i de l'organització social, segons la qual l'Estat proveeix serveis a compliment dels drets socials a la totalitat dels habitants d'un país. L'Estat de benestar finança a les institucions governamentals per a la cura de la salut i l'educació juntament amb beneficis directes atorgats a ciutadans individuals. Es tracta d'un model al qual el govern intervé directament a l'economia per distribuir de forma equitativa dels recursos. I el seu màxim objectiu és el de reduir les diferències econòmiques entre rics i pobres. Per a molts aquesta modalitat és la millor manera de crear grans oportunitats de riquesa i salut per a tots.

L'estat del benestar a Espanya centra les seves propostes en la salut, l'educació i l'habitatge:

• Salut. Amb independència del nivell d'ingressos, a Espanya qualsevol persona té dret a rebre assistència sanitària.

• Educació. La democràcia no seria viable si no transmeten els valors que la caracteritzen (tolerància, respecte a les normes, judici crític, convivència...), per això a Espanya l'educació en valors i coneixements, a més d'un dret, sigui obligatòria fins als setze anys.

• Pensions. El sosteniment de les pensions, en termes de capacitat adquisitiva, s'entén com un dret fonamental per als qui han aixecat i apuntalat l'estat del benestar durant tota la vida laboral.

És habitual que els països del nostre entorn adopten mesures per protegir els seus ciutadans contra situacions de desemparament que puguin patir. La Seguretat Social és la protecció que una societat proporciona als individus i les llars per assegurar l'accés a l'assistència mèdica i garantir la seguretat de l'ingrés, en particular en cas de vellesa, atur, malaltia, invalidesa, accidents del treball, maternitat o pèrdua de la subsistència de família.

L'Estat de benestar del nostre país distingeix entre tres grups de prestacions:

• - Les prestacions universals s'ofereixen a tota la població gratuïtament, de manera que només cal que el beneficiari les sol·liciti. És el cas, per exemple, de la sanitat o l'educació.

• - Les prestacions contributives són gaudides per aquells que han cotitzat (aportat) una sèrie de quotes a la Seguretat Social durant un determinat període de temps.

• - Les prestacions socials són les més solidàries, posat que els seus beneficiaris són col·lectius que tenen escassos o nuls recursos per als quals es destinen ajudes com a menjadors socials, habitatges de protecció social, salaris socials, etc.

El finançament per a totes aquestes prestacions és mixt: d'una banda, de les cotitzacions dels treballadors, i de l'altra, dels impostos que paguem tots els espanyols.

Com que cada vegada hi haurà menys cotitzants a la evasió fiscal (les empreses no paguen tots els impostos que haurien o bé ho paguen en altres països on es paguen menys impostos), hauran de pensar noves solucions:

• Adaptar el sistema de pensions: pujar els ingressos amb impostos i modificar el sistema de pensions.

• Combatre l'evasió fiscal, sobretot la de les grans empreses tecnològiques

internacionals.

• Apostar pels nous jaciments de ocupació, entre ells l'economia circular o la cura de persones, des dels nens fins als grans.

Futur de l'Estat del Benestar

- L'envelliment de població

- El canvi tecnològic. Ja no hi ha llocs de treball que es puguin situar geogràficament.

LA POLÍTICA FISCAL: La política fiscal és l'actuació l'administració pública, per la qual recapta i després distribueix els diners recaptats per aconseguir els objectius perseguits per l'Estat.

Les polítiques fiscals contribueixen a evitar caigudes brusques del nivell de producció de béns i serveis.

Pressupostos generals de l'Estat

La política fiscal reflecteix els seus plans de despesa i ingressos en un pressupost. La política fiscal es concreta als Pressupostos Generals de l'Estat (PGE):

• Es detallen els ingressos i despeses previstes per a tot un any.

• Aquest pressupost ha de ser a consonància amb el pla econòmic de l'Estat, en què es concreten els objectius econòmics i les previsions sobre l'evolució del conjunt de l'economia.

- QUI GASTA: Estats, comunitats autònomes, entitats locals, Seguretat Social

-COM ES GASTA: Despeses reals, invesió, transferències i sybvencions.

-ON ES GASTA; Justícia, pensions, sanitat

ELS INGRESSOS PÚBLICS DEL PGE

D'on s'obtenen els ingressos de l'Estat perquè dugui a terme la seva funció?

• Cotitzacions socials. Són les quantitats que les persones afiliades a la Seguretat Social paguen perquè, en situacions de necessitat, elles i les famílies tindran dret a cobertura: malaltia, invalidesa, jubilació, atur, etc.

• Tributs. En funció de si els contribuents reben o no alguna cosa a canvi, podem classificar-los així:

Directes: Recauen sobre el que es guanya o sobre el que es posseeix (ingressos personals, beneficis empresarials i propietats). Tenen en compte la situació econòmica de la persona o empresa als quals afecten.

IP: Recau sobre les propietats de particulars.

IRPF: Recau sobre les rendes dels recursos productius (salari, lloguers i interessos).

IS: Recau sobre el benefici de les empreses.

Indirectes: Graven determinats actes, com la transmissió de béns o el consum, independentment de la situació econòmica de les persones o empreses a les quals afecten.

ITP/AJD: El paguen particulars que compren béns a altres particulars.

IVA: Recau sobre el consumidor final de béns i serveis.

IE: Recau sobre béns específics, com, per exemple, l'alcohol, la gasolina o el tabac.

PER QUÈ ES PAGUEN IMPOSTOS?

Els impostos són quantitats de diners que els ciutadans estan obligats per llei a pagar perquè les administracions públiques (l'Estat, les Comunitats autònomes, els Municipis) disposin dels recursos suficients amb què finançar la satisfacció de les necessitats públiques.

ALGUNES RAONS:

-Primera: sosteniment de les despeses públiques.

Segona: la redistribució de la renda. Es paguen impostos a funció de la capacitat econòmica. Els impostos són proporcionals a la renda generada per cada ciutadà.

-Tercera: Es busca una més eficiència en l'economia. Per exemple, els impostos poden gravar activitats que generen perjudicis en persones que no participen de la decisió de dur a terme aquesta activitat.

-El quart: és suavitzar les crisis. La política fiscal pot ser un instrument de política econòmica. En aquest àmbit sorgeix, per exemple, la teoria dels estabilitzadors automàtics.

TIPUS D'IMPOSTOS.

• Depèn si som persona física o persona jurídica (Societat) pagarem uns impostos o uns altres.

Empresa individual

-Impuesto sobre la Renta de las Perso nas Fsicos (IRPF)  

Impuesto sobre el Valor Añadido (IVA)

Sociedades Mercantiles

-Impuesto scbre Actvidides Económicas (AE)

-Impuesto de Sociedades

-Impuesto sobra al Valor Añadido INA)

RETENCIONS I INGRESSOS A COMPTE

L'IRPF és un impost directe que les persones paguen pel fet de guanyar una renda. És un impost progressiu, el que vol dir que a mesura que es guanya més, el percentatge a pagar és cada vegada més gran.

 Els seus elements són:

IMPOST DE LA RENDA PERSONES FÍSIQUES

Subjecte passiu: Totes les persones que obtenen rendes. 

Fet imposable.: L'obtenció de rendes.

Base imposable: És la renda total de la persona a l'últim any.

Tipus impositiu:  Puja de manera progressiva amb la renda i hi ha algunes diferències per comunitats autònomes.

Moment de pagament Com a contribuent (en ser autònom). Hauran de pagar de manera trimestral aquest impost (un 20%) i després entre l'abril i el juny hauran de fer la declaració final, on s'establirà si n'han de pagar més o si els han de tornar diners d'aquest 20%. Com a intermediaris (si té treballadors). Si l'empresa haurà de descomptar l'IRPF de les nòmines dels treballadors cada mes transferir aquests diners a Hisenda.

L'IMPOST SOBRE LA RENDA DE LES PERSONES FÍSIQUES

L'impost sobre la renda de les Persones Físiques (IRPF) grava l'obtenció de renda per les persones físiques amb residència habitual a Espanya. Es tenen en compte les seves circumstàncies personals i familiars (discapacitat, edat, càrregues familiars, etc)

Estan obligades a presentar declaració per l'IRPF les persones físiques que durant l'any van tenir la seva residència habitual a Espanya (més de 183 dies)

.• No han de fer declaració de renda anual aquelles persones que no arriben a un límit de rendes (de diners bruts guanyats a l'any).

És convenient saber que les rendes que formen part de la base imposable són:

• Rendes del treball (com salaris o pensions)

• Rendes del capital immobiliari (com el lloguer d'una casa)

•Rendes del capital mobiliari (com a interessos de comptes o dipòsits)

•Rendes de les activitats econòmiques (són rendes que es rep si s'exerceix d'autònom oprofessional)

•Guanys o pèrdues patrimonials (com la venda de béns).

CALENDARI FISCAL: Tots els impostos als quals estigui obligada una empresa o bé un ciutadà té unes formes i termini per a la presentació. Aquesta informació la podem obtenir accedint a la pàgina de l'Agència Tributària.

L'IMPOST DE SOCIETATS:

Quines empreses estan obligades a tributar per l'Impost de societats?: Totes les societats i entitats que tinguin personalitat jurídica pròpia: Societat Anònima, Societat Limitada, Societat Limitada Nova Empresa, Societats Laborals, Societat Cooperativa, Societat Col·lectiva i Societat Comanditària.

Sobre què recau aquest impost?: L'objecte del tribut són els beneficis obtinguts per l'empresa.

Quina part dels beneficis s'ha de pagar a l'Hessiana Pública?: Gairebé sempre al 25%

Cada quant de temps s'ha de pagar l'impost?: Cada any, entre l'1 i el 25 de juliol de l'any següent.

L'IMPOST SOBRE EL VALOR AFEGIT:L'IVA és un impost que grava el consum i recau sobre el consumidor final. Els empresaris són els encarregats d'ingressar-ho a l'Agència Tributària, i han de carregar-lo als seusclients quan facturen les operacions. Per tant, l'IVA no afecta els empresaris com impost, ja que ells no estan sotmesos a ell; els afecta en tant que són els encarregats de carregar-lo als seus clients i ingressar-ho a Hisenda.

• Quan un empresari compra mercaderia ha de pagar l'IVA que li carrega el proveïdor; a aquest IVA se'l coneix com a IVA suportat.

• Quan aquest empresari ven els seus productes, càrrega als clients l'IVA corresponent; és l'IVA repercutit.

GENERAL (21%): Electrodomèstics, alcohol, sabates, vehicles...

REDUÏT (10%): Transport públic, habitatge, aliments, cine...

SÚPER-REDUÏT(4%): Productes 1a necessitat, pa, llet, medicaments...

EXEMPLES D'OPERACIONS EXEMPTES D'IVA: Serveis postals, Lliuraments de segells de correus, Serveis d'hospitalització, Lliuraments de sang, Activitats socioculturals, Prestació d'assistència social i Serveis de seguretat social.

LES DECLARACIONS D'IVA: Les declaracions poden fer-se de dues formes:

• Mensualment, entre l'1 i el 20 del mes següent, model 303, adjuntant la declaració informativa de factures emeses i rebudes, model 340.

• Trimestralment, en aquest darrer cas se'n presentaran quatre declaracions trimestrals de l'1 al 20 d'abril, de juliol i d'octubre i de l'1 al 30 de gener, model 303

• Juntament amb la darrera declaració s'ha de presentar també el resum anual, model 390, tant si la declaració és mensual com a trimestral. Aquest resum anual és una declaració de caràcter informatiu que conté el conjunt de les operacions realitzades al llarg de l'any natural.