Sistema nerviós i patologies cerebrals

Sistema perifèric: xarxa de nervis i ganglis situats fora de les proteccions òssies del crani i de la columna vertebral - fa possible: –informacions dels sentits al cervell → Nervis sensitius →músculs, òrgans i glàndules a través dels nervis motors.

*L’anatomia i les funcions del cervell (encèfal). Des d’una perspectiva anatòmica, s’acostuma a parlar d'un encèfal i no pas de cervell. Es reserva el nom del cervell per a una part de l'encèfal (prosencefal).

L'encèfal té 3 grans estructures:

romboencefal: format pel bulb raquidi (controla activitats vitals automàtiques de l’organisme, batec cardíac, tub digestiu) i el cerebel (coordina moviments i manté la postura corporal)

mesencèfal: garanteix moviments involuntaris i visuals

prosencefal o cervell, té SISTEMA LÍMBIC (casa de la motivació, de la memòria i de les percepcions de l'olfacte) + (l’hipotalam que actua sobre les glàndules endocrines, transforma emocions → reaccions fisiològiques). ESCORÇA CEREBRAL es divideix en dues parts, els hemisferis, cada hemisferi es divideix en quatre lòbuls: Lòbul frontal - àrea motora general, Lòbul parental - àrea sensibilitat. Lòbul temporal - recull info auditiva. Lòbul occipital - recull info visual.

Respecte els hemisferis:

L’hemisferi esquerre: responsable part dreta del cos, activitats analitiques, processos eidètics, capacitat lingüística, habilitat numèrica, descobriment de semblances i detalls.

L’hemisferi dret responsable de la part esquerra del cos, regula percepció musical i artística i totes les expressions emotives.

La teoria evolutiva del cervell: s’articula en 3 fraccions basiques

el cervell reptilià: regula les funcions vegetatives. asseguren la continuïtat de la vida.

el cervell paleomamifer: coincideix amb el sistema límbic de la nostre vida efectiva.

el cervell neomamifer: coincideix amb l’escorça cerebral: regula les funcions superiors del pensament i del llenguatge.

Patologies cerebrals

1. L’autisme és un trastorn que es caracteritza per:

• un desenvolupament comunicatiu i social anormal.

• poc interés.

• patró de conducta repetitiu.

• imaginació ilimitada.

L’origen sembla ser un error genètic que provoca una disfunción neuropsicológica.

2. L’epilèpsia -malaltia actitud eléctrica cerebral (pot ser hereditaria) diferents tipus d’atacs.

• la “crisi generalitzada” produeix la pèrdua de la conciencia i produeix també un intens espasme muscular.

• les crisis parcials, els atacs són més suaus, s’interromp la concentració, i la persona perd la consciencia pero no del tot.

• els epilèptics són tractats amb medicaments antico

3. Alzheimer.

• pèrdua progressiva de la memòria.que mena a una demència severa; afecta la capacitat de pensar, de parlar i fer tasques basiques.

• hi ha molts estudis sobre l’alzheimer que suggereixen que factors provoquen un inici precoç de la malaltia.

• s'estan fent més estudis per identificar factors externs que poden provocar l’origen de la malaltia com agents infecciosos o substàncies tòxiques.

4. Parkinson.

• es caracteritza per símptomes de debilitat, tremolors, rigidesa de les extremitats, equilibri precari i dificultats per indicar els moviments.

• TEMA 3

• La sensació i percepció

• sensació

• 5 sentits, vista, oïda, gust, l’olfacte i el tacte, són exteroceptors i ens donen informació de la realitat exterior en forma de sensacions específiques pròpies de cada òrgan sensorial.

• el grup dels propioceptors comprèn diversos mecanismes sensorials situats als músculs. les articulacions i a l'oïda interna gràcies als propioceptors rebem informació dels moviments que realitza el nostre cos.

• els interoceptors ens informen de l’estat dels nostres òrgans interns per exemple el ritme cardiac.

• els sentits capten energia que transforman en impulsos neuronals

• un estímul és qualsevol forma d’energia capaç d’aturar físicament o químicament els sentits.

• ex: les ones sonores

• una sensació és la reacció que experimentem a la nostra ment davant l’estimulació dels sentits.

• El llindar sensorial absolut estableix la frontera que supera el que podem experimentar i allò que no podem.

• ex: podem sentir el tic tac d’un rellotge fins a 6 minuts.

• el llindar sensorial diferencial indica la diferència més petita que podem detectar entre dos estímuls.

• les percepcions: són conconjunts de sensacions que tenen un significat.

• en les percepcions anem més enllà d'allò que veiem, color, assaborim…

• els conjunts de sensacions els interpretem segons la manera en que el nostre cervell les organitza.

• cadascun dels causants de les sensacions té un significat.

• TEORIES PSICOLOGIQUES SOBRE LA PERCEPCIÓ:

• 1. Estructuralisme de wundt: x wunt les percepcions són un agregar de sensacions

• 2: l'escola de la gestalt: afirmen q la percepció és una cosa més que una suma de sensacions.

• 1. la llei de la figura

• en la percepció visual interrompen sempre dos elements. la figura que apareix sortida en primer pla i el fons apareix en segon pla.

• 2. la llei de tancament tendim a captar les configuracions inccompletes.

• 3. llei de proximitat detecta tendencia a agrupar elements que son a prop l’un de l’altre.

• 4. llei de semblança agrupa elements semblants.

• 5 llei de la bona continuïtat

• tendima veure les linies de manera tant ininterrompuda com és possible.

• Els trastorns perceptius:

•  il·lusions òptiques: son deformacions dels objectes percebuts. falsos o errors de reconeixement.

• i. perceptives de manca d’atenció: freqüents, no son patològiques (ex: saludem un desconegut perquè ens hem confós).

• i. catatimiques: formen objectes per influència de les emocions i els sentiments. ex: recordar no com va ser sino von ens agradaria que hagués estat.

• i. pareidolies: i. fantastiques que produeix la imaginació. ex: veure figures definides en els núvols.

• les al·lucinacions son percepcions sense objecte.

• segons el canal sensorial les al·lucinacions poden ser acústiques, visuals, gustatives, olfactives o tàctils.

• *hi ha diversos tipus d’al·lucinacions.

• a. fisiològiques experiències perceptives que tenen lloc abans d’adormir-se o durant el son, no son patologiques.

• a. provocades per una lesió dels receptors. el subjecte està convençut de que allò que percep és real, pero no és així. ex: persones que senten un membre del seu cos que ha esta amputat.

• a. produïdes per a. difuses del sistema nervios a causa d’una intoxicació. ex: els alcohòlics quan deixen de beure pateixen “el delirium tremens”

• a. produïdes per substàncies psicodèliques com LSD, mescalina… Aquestes a. produeixen una modificació del component afectiu de la percepció, elements neutres poden ser percebuts com a molt agradables o desagradables. aquestes tmb provoquen modificacions de l’espai i el temps.

• a. provocades x esquizofrenia i psicosis multiples.les A. i les idees delirants són símptomes d’aquells trastorns

• ATENCIÓ - vivim en un flux constant d'estímuls. La nostra atenció capta només alguns d’aquests estímuls.

• 1Detecta amb nitidesa uns estímuls determinats.

• 2 Selecciona els estímuls, els únics dels quals som conscients.

• Factors que influeixen en l’atenció

• 1Factors objectius, independents del subj, intensitat la mida, la posició, el moviment dels estímuls.

• 2Factors subjectius, que depenen del subjecte els factors fisiologics, associats amb la satisfacció de les necessitats naturals. det en la conducta animal i humana. acostuma a sta relacionat en l’alimentació i l’aparellament.

• 3Factors psicosocials, s’inclouen interessos de cada persona en funció dels quals la seva atenció varia.

• 4Factors culturals, són els que més determinen la percepció.

• La cultura industrial fa que aquestes persones que hi viuen els sigui més fàcil percebre les rectes i els angles. en canvi els membres de societats de tecnologies simples perceben amb més afectivitat les lineas no restes i les superfícies undolants.

• MEMÒRIA - ens permet retenir, codificar i recuperar info.

• 1 sensorial: reté la informació que ha captat els òrgans sensorials

• 2 curt tremini: conte info utilitzem en qsvol mom, interpreta i organitza experiència sensorial. (decau rapid 15-20s, capacitat retenció reduida

• 3 llarg termini, capacitat il·limitada, Però es important ordenar i classificar aquesta informació per a poder recordar-la. EPICÒDICA - guarda info episodis vida, fets ordenats temporalment. SEMANTICA - ordena info conceptual, on es guarda la info quan estudiem.

• Memòria declarativa- fets o bé conceptes.

• Memòria procedimental- tots procediments i habilitats que ens permeten fer coses.

• RECORD - consisteix en recuerar informació. millor la significativa i està ben organitzada.

• OBLIT - no poder recuperar una informació emmagatzemada.

• -oblit motivat: quan oblidem el nom d'algú que no ens agrada (Freud considera l’oblit motivat un mecanisme de defensa.

• -l'enviament de la memòria: desapareix la informació que no es fa seguir.

• la síndrome amnèsica: produeix un déficit de memoria sens que es presentin altres problemes itelectuals. el pacient no té problemes amb el llenguatge, no mostra cap deteriorament perceptiu … només li falta la memoria.

• Hi ha 2 tipus d’amnesia:

• L’amnèsia retrògrada: el pacient és incapaç de recordar el passat.

• L’amnèsia anterògrada: el malalat és incapaç de retenir fets nous.

• La demència senil:

• És un trastorn degeneratiu del cervell que produeix una davallada gradual de les funcions intel·lectuals. Els problemes de memoria en són un simptome.

• Les amnesies funcionals

• L'estrès, l’ansietat i les emocions negatives comporten déficits de memoria. Exemple, molts estudiants es queden en blanc davant un

  examen.