Situació sociolingüística catalana actual

Clasificado en Inglés

Escrito el en catalán con un tamaño de 2,37 KB

La llengua catalana, la sortida del franquisme i l'arribada del període democràtic


CARACTERÍSTIQUES:

  1. Bilingüització de la població autòctona. Al principi del segle XX, la majoria de la població era monolingüe en català. Durant els anys 60, a causa de la imposició per part del franquisme del castellà i de les migracions, la població es bilingüitza.
  2. Situació de diglòssia: el castellà seria la llengua A i el català la llengua B. A les darreres dècades del franquisme, el català arriba a certs àmbits de la cultura i administracions.
  3. Alt nivell de reivindicació popular. Amb objectius com restituir la democràcia, drets lingüístics, gran manifestació de un milió de persones...

Marc legal a l'estat espanyol:

Constitució espanyola: el castellà és llengua oficial en tot l'Estat, però les altres llengües no castellanes també són oficials. Estatuts d'autonomia: la llengua pròpia i històrica de Catalunya i les Illes Balears és el català. El català i el castellà són oficials al territori català, però per dues raons diferents: el castellà per ser la llengua oficial de l'estat i el català per ser la llengua històrica pròpia. L'estatut d'autonomia de les Illes Balears, signat el 1983, i la llei de normalització lingüística de 1986 aconsegueixen pressió normal de la llengua.

SITUACIÓ LINGÜÍSTICA a les diferents zones de parla catalana

  • Andorra: oficialitat absoluta, 56.000 parlants.
  • Catalunya: oficialitat compartida, 6.000.000.
  • Comunitat Valenciana: 2.500.000.
  • Illes Balears: 800.000.
  • Catalunya Nord: reconeixement legal a França, no assignat a la Carta Europea sobre les Cultures i les Llengües Minoritàries, 164.000.
  • El Carche a Múrcia: cap tipus de reconeixement, uns 700 aproximadament.
  • Franja d'Aragó: 38.000.
  • Ciutat de la Guerra: reconeixement legal, 27.000.

Tot aquest territori té una extensió aproximada de 60.000 quilòmetres quadrats, amb uns 14 milions d'habitants, dels quals aproximadament 93,5 milions el parlen i el tenen com a llengua pròpia, i 13.000 milions l'entenen. Per la seva demografia, el català és la setena llengua de la Unió Europea.

Entradas relacionadas: