Socialització i Identitat: Com Ens Formem en Societat

Clara Desigualtat i Creixement Cultural

Clara desigualtat en riqueses, desenvolupament urbanístic, notable creixement cultural. La producció augmenta, es millora la qualitat de vida, la vida social creix, s'elaboren lleis, apareixen el comerç, la ciència i l'escriptura. Sorgiren a l'Orient Mitjà gràcies a les condicions òptimes de la regió. Més tard a Egipte. L'antropologia cultural pretén fer-nos comprendre l'evolució social de l'espècie humana. Els individus ens socialitzem.

La Identitat Social

Naixem pertanyent a grups socials determinats i adquirim una identitat social alhora que una identitat personal. La personal ens permet mantenir-nos com a persones úniques i singulars. La social ens permet tenir uns valors compartits amb altra gent.

La Socialització i les Seves Formes

Quan naixem adquirim una identitat social i personal. La socialització és un procés pel qual un individu interioritza la cultura d'on viu i es forma com a persona. Es desenvolupa durant la vida de l'individu. Dues etapes:

• Socialització primària: Part més important. Introducció del subjecte dins la societat. Es desenvolupa a la infantesa, on rep influència de la família. També es troba influència de la TV i l'escola, on el nen s'apropia de tot el que l'envolta. Interioritza les normes socials i actituds per mitjà d'un procediment de generalització. Es donen compte del que està bé i malament. Té una gran càrrega emocional influenciada per la família.
• Socialització secundària: S'interioritzen mons institucionals que contrasten amb la base adquirida a la infantesa. L'individu pot elegir el sector social on vol introduir-se. Es crea més dependència, no hi ha tanta influència. A la secundària, els coneixements s'han de reforçar amb tècniques. En aquest procés de maduració pot aparèixer una crisi de creixement. L'individu veu que hi ha altres idees, i li crea confusió, però no sol crear gaires problemes.
• Resocialització: Interiorització de continguts culturals d'una societat diferent d'aquella en la qual el subjecte s'ha socialitzat, o bé de continguts nous per un canvi radical en la seva societat. Suposen dues coses: un procés de desmantellament de la perspectiva anterior de la realitat, i una nova identificació fortament afectiva. Es dóna en situacions de crisis profundes provocades.