La societat de finals del segle XV i l'educació a Tortosa
Clasificado en Inglés
Escrito el en catalán con un tamaño de 2,33 KB
La societat de finals del segle XV
És molt inestable i es caracteritza per la consolidació de la burgesia com a classe social ascendent, impulsora del comerç i de la vida urbana, i col·laboradora amb la reaparició de ciutats fortes i vitals. Aquesta classe social adquireix gran influència, i posseeix educació, fortuna, negocis i càrrecs a l'administració de l'Estat. Per aconseguir noblesa, l'alta burgesia compra títols nobiliaris i possessions agrícoles, i utilitza els enllaços familiars i una sèrie de privilegis per tal d’identificar-se amb els nobles de segona categoria, als quals desplaça.
Cristòfol Despuig, un cavaller educat
En un ambient cortesà, a una casa d'un cavaller valencià i amb preceptors particulars, va tenir l’educació pròpia d'un cavaller de l'època i l’habitual entre la noblesa. Va escriure l’obra més important de la prosa catalana del segle XVI, Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa. Va crear tres personatges de classe social important: el tortosí Lívio, qui representa l’estament nobiliari i el seu alter ego, Fàbio, representant de l’oligarquia tortosina, i finalment un cavaller valencià amb un caràcter més burgès i més renaixentista que els va trobar de pas cap a Barcelona, Don Pedro.
Els models educatius a Tortosa
Podem veure dos models habituals, la comercial i la cortesana. Els mercaders s’ocupaven de l'art del negoci, mentre que els cavallers s’ocupaven d’obres militars com ara cavalcar en selles, jugar amb armes o fer exercicis de la virtut, però també es cultivaven llegint llibres d’història. Lívio explica que ell també ha sigut criat en un ambient militar a casa d’un senyor cortesà.
La influència de Maquiavel
Nicolau Maquiavel considerava que la virtut del bon príncep era preocupar-se per l’organització, la reglamentació i l'art de la guerra fins i tot en temps de pau, a fi de construir un estat, conservar-lo i augmentar el seu benestar. Les qualitats del príncep no s’adquirien amb l'educació, les tenien com a virtut personal i les podien reforçar mitjançant l'acció o la ment. Havien de cultivar-se llegint llibres d’història per descobrir com s’han comportat en les guerres els homes que han sigut lloats per tal d’imitar-los, i així, evitar derrotes i aconseguir l’èxit.