Societat Líquida de Bauman: Característiques i Conceptes Clau

Zygmunt Bauman i la Modernitat Líquida

Zygmunt Bauman defineix la societat actual com una societat líquida. Els antics referents ja no són absoluts ni duradors.

Característiques de la Modernitat Líquida

• Canvi tecnològic constant: Actualitzacions informàtiques, noves aplicacions, etc., que ens obliguen a estar pendents de novetats, modes i tendències.
• Amor líquid: Antigament, es tenien poques relacions socials, però de gran intensitat o duració. Actualment, coneixem molta gent; el sexe no té una funció reproductiva, sinó de socialització; se li dóna valor i es mercantilitza.
• Precarietat laboral i feines inestables: Contractes temporals.
• Generació Y: Generacions educades en l'abundància i, per tant, no recorden l'escassetat de la postguerra mundial (anys 40-50).

La Socialització

• Primària: Infantesa (família i escola).
• Secundària: Amics, entorn acadèmic.
• Resocialització: Reeducació de normes i pautes després d'un període d'aïllament, abús de drogues, trastorns, etc.

Agents de la Socialització

• Família: Primer agent de socialització.
• Institucions educatives: Llar d'infants, escoles, secundària, graus superiors, etc.
• Colla d'amics: Té més pes en l'adolescència.
• Parella.
• Mitjans de comunicació: Internet, TV, etc.

Mètodes Empírics d'Investigació Social

Els mètodes empírics són pràctics i responen a activitats de treball de camp:

• Enquestes: Qualitatives i quantitatives, enfocades a un grup massiu. Conjunt de preguntes destinades a recollir informació. Es basen en fer mostres aleatòries en percentatges.
• Entrevistes: Transcripció d'una conversa amb un testimoni que proporciona informació, amb valor qualitatiu i quantitatiu.

Escoles Sociològiques

Escola Estructural Funcionalista

L'estructuralisme veu la realitat com un sistema funcional dinàmic. Com a organisme viu, el canvi és fruit de la recerca permanent de l'equilibri intern i l'adaptació al medi físic. La societat té rituals col·lectius que permeten la cohesió del grup.

Escola Marxista

Critica el capitalisme i la realitat burgesa. Creu que el capitalisme es basa en la plusvàlua: la diferència entre el que el treballador genera i el que cobra.

Escola Interaccionista Simbòlica

Afirma que els elements de la vida social i cultural són resultat de la comunicació entre dues persones.

Escola de Frankfurt

Tracta el tema de l'alienació (alien = estrany a un mateix): dominació psicològica a la qual el treballador està sotmès en el treball industrial (sobretot a les fàbriques), on segueix una conducta (el treballador perd l'essència humana) i unes idees imposades. Cultura de masses: eina d'alliberament i, alhora, d'alienació. Els mitjans de comunicació, d'una banda, civilitzen l'home i l'allunyen de la condició primitiva; de l'altra, van lligats a idees polítiques (estereotips). Walter Benjamin creia que perquè hi hagués una civilització hi hauria d'haver una raó crítica, que es contraposaria a la raó pràctica.