Sociolingüística: Estudi de la variació lingüística segons el context social
Clasificado en Psicología y Sociología
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,21 KB
SOCIOLINGÜÍSTICA
És la disciplina científica encarregada d'estudiar com parlen les persones segons la situació social en què es troben. Per tant, treballa amb eines pròpies de la sociologia (ciència que estudia la formació de les societats humanes) i de la lingüística (ciència que estudia l'estructura de la llengua).
Les maneres de parlar varien en funció de quatre factors:
- variació diacrònica - varietat històrica
- diatòpica - espai - dialecte
- diastràtica - classe social - sociolecte
- diafàsica - registre - context comunicatiu
El procés pel qual una llengua adopta un conjunt de regles ortogràfiques, sintàctiques i lèxiques determinades s'anomena normativització. En el cas d'Europa, aquest procés es va produir progressivament durant l'edat moderna i es va consolidar en el segle XX, en el qual l'educació i els mitjans de comunicació van estendre l'alfabetització i, per tant, la necessitat del conjunt de la població d'accedir a la llengua escrita. Ara existeixen institucions amb la funció social de dictaminar la normativa, com l'Institut d'Estudis Catalans.
Encara que sovint s'usa com a sinònim de normalització, la normalització és un procés molt diferent i no s'hi ha de confondre. La normalització implica que una llengua estiga present en tots els àmbits d'ús d'una societat dels quals havia desaparegut o on no havia estat mai present. És a dir, la normalització suposa que una llengua adquirisca una situació de normalitat, en la mesura que els seus parlants la poden utilitzar sense problemes de cap mena en qualsevol lloc i circumstància. Encara que són processos diferents, estan relacionats, atès que una llengua no es pot normalitzar si no disposa d'una normativa sòlida, usada pels mitjans de comunicació i pels escriptors i sentida com a pròpia pel gros dels parlants.
TEXTOS NARRATIUS
Característiques: conten successos referits a persones que es distibuïxen en un període de temps i que estan relacionats per connectors, sobretot temporals. Expliquen una història amb una intenció (entretenir, informar, argumentar...)
Estructura: plantejament, nus i desenllaç