Sociologia: Beneficis, Dificultats i Mètodes
Clasificado en Psicología y Sociología
Escrito el en catalán con un tamaño de 4,52 KB
Beneficis de la Perspectiva Sociològica
Primer benefici. Quan pensem sociològicament, ens adonem que les idees que hem donat per suposades no sempre són certes. L'enfocament sociològic es converteix en una manera d'alimentar el "mal costum" de fer preguntes incòmodes. Ens empeny a preguntar-nos si aquestes creences són realment certes i, en la mesura en què no ho siguin, per què s'admeten de manera tan general. La sociologia sempre posa en dubte "allò que es dona per suposat".
Segon benefici. Pensar sociològicament ens empeny a entendre que, per bé o per mal, la nostra societat funciona d'una manera determinada. En el joc de la vida, podem decidir com jugar les nostres cartes, però és la societat la que reparteix les cartes. Com millor entenguem el joc, millors jugadors serem. La sociologia ens ajuda a entendre allò que podem aconseguir amb major o menor probabilitat d'èxit i com podem lluitar pels nostres objectius de la manera més efectiva.
Tercer benefici. Sense la consciència de com actua la societat, molt probablement acceptarem l'statu quo. En la mesura que coneguem i comprenguem millor la manera d'actuar de la societat, més actiu serà el paper que podem prendre en la determinació de la vida social. Per a alguns, això pot significar acceptar la societat tal com és; tanmateix, altres voldran canviar tot el planeta. La disciplina de la sociologia no pren partit per cap orientació política determinada, i podem trobar sociòlegs en tot l'espectre polític.
Dificultats de l'Estudi Sociològic
Una de les dificultats de l'estudi de la sociologia és que estem estudiant un objecte en moviment: la societat pot canviar tan ràpidament o més que el mateix estudi. El "descobriment" d'un aspecte o d'un fenomen d'un dia pot no ser vàlid quan canvien les situacions i les circumstàncies.
La segona dificultat rau en el fet que els mateixos sociòlegs formen part del seu objecte d'estudi. En la mesura en què tots formem part de la societat, tots formem part del nostre objecte d'estudi, i això dificulta en gran manera la tasca del sociòleg. Atès que formem part del mateix món que estudiem, ens pot resultar difícil mantenir la distància necessària. El punt de vista d'un sociòleg nascut a Europa pot no ser tan vàlid com el punt de vista d'un sociòleg nascut a Tailàndia o al Brasil. Aquesta dificultat és fruit de l'etnocentrisme.
Mètodes d'Investigació en Sociologia
Mètodes Empiricoanalítics
Els mètodes quantitatius: pretenen explicar un fenomen determinat, a partir del coneixement de les seves causes, i utilitzen la matemàtica com a ciència auxiliar. Tots ells comparteixen el fet de tenir com a objectes d'observació els individus, els grups, les institucions o la societat sencera. Els més importants són:
- Enquestes: consisteixen a recollir informacions, per mitjà d'un qüestionari, de persones a les quals es pregunta sobre un fenomen o aspecte social determinat. Segons l'objectiu perseguit, poden ser descriptives, si es pretén detallar una població, o poden voler contrastar hipòtesis prèvies.
Els mètodes qualitatius: s'usen en l'estudi de casos concrets i no busquen la generalització. Es tracta d'entrevistes, històries de vida, etc.
- Entrevistes: consisteixen en una conversa entre dues persones: l'entrevistador i l'entrevistada. Tenen com a finalitat obtenir alguna informació. Hi ha dues menes d'entrevistes: dirigides i no dirigides.
- Històries de vida: són entrevistes no dirigides que intenten captar experiències vitals que el nostre informant ha viscut al llarg de la seva vida. Pot plantejar alguns problemes, com ara la veracitat de la informació.
Mètode Hermenèutic
La paraula hermenèutica té el seu origen en la paraula grega hermeneuo, el significat de la qual és interpretar i comprendre. Alguns sociòlegs van considerar que aquest era l'objectiu de la sociologia: comprendre les accions humanes, i que aquestes no es podien explicar de manera causal com els fets de la naturalesa. El seu estudi, doncs, es dirigeix a la comprensió de les accions, és a dir, cap a l'intent de copsar el sentit de l'esdeveniment, i això només es pot fer si ens adonem que la nostra consciència es troba condicionada per una dimensió històrica determinada i pel llenguatge que utilitzem.