La sociologia com a perspectiva crítica i desemmascaradora

Què significa que la majoria de la població, amb relació als temes que estudia la sociologia, està en situació de mercat informat?

Parlar de la sociologia com a perspectiva implica prendre consciència del fet que no basta saber què és el que estem observant i analitzant, sinó que cal saber des d'on ens ho mirem.
Això vol dir que, a diferència d'altres disciplines científiques, la sociologia sovint es veu com una qüestió d'opinió o de gust perquè la familiaritat dels temes que tracta fa que tothom senti que també l'entenen. Però, de fet, la sociologia ofereix una visió tan diferent de la nostra realitat familiar que ens sorprenen coses més quotidianes.

En quin sentit la sociologia no és, necessàriament, ni una disciplina filantròpica, ni té per objectiu la reforma de la societat?

Als inicis de la sociologia, quan aquesta es crea, sí que ho fa amb l'objectiu d'un progrés social, de reforma social. Però amb el pas dels temps això no és l'objectiu de la sociologia, sinó que el que és el seu objectiu és conèixer la societat i comprendre-la. Òbviament, podem utilitzar el coneixement de la societat per transformar-la en una mica millor, però també es pot utilitzar per fer el contrari.

A què es refereix Jean-Paul Sartre quan diu que 'l'home és allò que fa a partir del que els altres han fet d'ell'?

Es refereix a la capacitat d'acció, on la importància del context on nosaltres situem la nostra capacitat d'acció determina allò que nosaltres podem fer o no. Aquesta capacitat no es dóna al buit, es dóna a la societat on hi ha unes normes, hi ha altres persones, etc. que determinen la nostra capacitat d'actuació. Per tant, aquesta està determinada per la nostra interacció, per l'entorn, per la societat on ens trobem.

Definiu —i distingiu— breument què significa que la sociologia és una perspectiva parcial, crítica, desemmascaradora i relativitzadora.

Aquesta perspectiva és parcial perquè hi ha una diversitat de condicions dins la societat i nosaltres hem de témer un coneixement científic sobre la societat. Però allò que no hi ha és una veritat o una perspectiva universalista d'aquesta societat. No hi ha un concepte unívoc de, per exemple, família. Abans la família era heteroparental formada per un pare, una mare i fills. Ara no només hi ha aquest tipus de família, sinó que hi ha una pluralitat. Per exemple, famílies monoparentals, homoparentals, etc. Les famílies que no seguien aquest tipus d'estructura tradicional se'n deien famílies desestructurades. La sociologia el que ha de fer és trencar aquesta idea justament d'allò que ens ve donat, allò que se'ns ha presentat com a natural. Per això es diu que la sociologia té una perspectiva desemmascaradora, ja que intenta trencar-ho.

La perspectiva sociològica és efectivament una perspectiva crítica. I ho és en el sentit que no es conforma amb aquelles versions o explicacions de la realitat que semblen evidents a primera vista. Si abans dèiem que calia esforçar-se per a veure les coses tal com són, i no pas com ens agradaria que fossin, ara es tracta de recordar que les coses no són el que semblen, i que no és or tot el que lluu.  I és relativitzadora perquè revela tot el tret i caràcter històric i construït de tota realitat.

En què es diferencia un problema social d'un problema sociològic?

Un problema sociològic és un problema molt diferent del social, el sociològic no és tant saber perquè hi ha coses que van malament des del punt de vista de les autoritats, com arribar a entendre com funciona el sistema, quins són els pressupostos en què es recolza i quins són els mitjans pels quals es manté elevat. Un problema social fa referència a una situació que dificulta el benestar de la societat. Aquestes situacions poden incloure problemes de salut, desigualtat d'ingressos, discriminació, abús de poder, manca d'educació, violència, aïllament social, desocupació, immigració i molts altres temes. Els problemes socials poden ser una varietat de factors, com la llei, la cultura, la tecnologia, l'economia, la política, el medi ambient i altres. En general el terme 'problema social' és utilitzat quan alguna cosa a la societat no funciona tal com està establert que es faci. Aquesta fallada pot ser resultat o ser en si mateix un problema sociològic.

Poseu un exemple de relació 'de tu a tu' i un de relació anònima.

Relació de tu a tu: relació amb una persona que sí que coneixes. Per exemple, la meva relació amb una amiga. Relació anònima: relació que tens amb una persona que no coneixes. Per exemple, el caixer del supermercat.

Les relacions anònimes, en lloc de caracteritzar-se pels vincles afectius de les primeres, ho fan perquè estan fonamentades en criteris de funcionalitat i pel paper que representen cadascuna de les parts: les relacions amb el funcionari de policia que expedeix els carnets d'identitat, amb el cobrador del metro o amb l'empleat de l'oficina bancària, que s'estableixen al marge d'un coneixement personal, són relacions anònimes.  Les relacions 'de tu a tu' són les de tipus directe, es caracteritzen per tenir una estreta connexió emocional entre les persones involucrades, com ara les pròpies del món rural, o les d'amistat o familiars. Això vol dir que s'estableix un vincle de confiança que permet que les dues parts se sentin còmodes expressant els seus sentiments, opinions i necessitats en un entorn de respecte i comprensió. Aquestes relacions també es caracteritzen per tenir una comunicació oberta, directa i sincera, que permet que les dues parts sàpiguen què espera l'altra i que puguin arribar a acords mútuament satisfactoris.

Què vol dir que el nostre món de la vida quotidiana és el més 'real' de tots, fins al punt que el 'donem per descomptat'?

El fet que, haguem interioritzat un món de cada dia determinat, i que l'haguem 'fet nostre', fa que esdevingui 'nostra realitat per excel·lència'. Això no obstant, aquesta visió ingènua sobre la realitat es pot canviar si som conscients que tots els mons són construccions socials, que es poden comprendre, reformular i canviar, i que no hi ha una realitat única i inqüestionable. Això ens porta a la necessitat de ser conscients de la importància que tenen els contextos i les situacions, i de la influència que aquests tenen a les nostres vides. Aquest món nostre, el percebem ordenat i ple de sentit, i qualsevol altra alternativa de món ens sembla estranya, poc coherent, incomprensible en molts aspectes i, a més, força absurda. És clar que els qui formen part d'un altre món consideraran que és el nostre el que és poc coherent, incomprensible o absurd. Aquesta familiaritat que ha convertit l'experiència del nostre món en un conjunt de rutines és allò que ens fa considerar el nostre món com el més real de tots, i que fa que el visquem, de manera poc problemàtica, donant-lo per descomptat.