La solitud del taxista: Reflexions d'una vida

Després de gairebé cinquanta anys

Després de gairebé cinquanta anys, vaig adonar-me que m'havia quedat sol i ningú s'havia interessat pel meu estat després de patir un infart. Durant aquella llarga setmana a l'hospital, vaig tenir molt de temps per a reflexionar sobre la meva existència i el camí que vaig escollir a la vida. Vaig arribar a la conclusió que Déu va posar a prova la meva bondat en una ocasió en la qual vaig conèixer un home que em va canviar el destí radicalment.

Com vaig començar a enganyar

Allò va passar quan vaig endinsar-me en el món laboral i havia de mantenir la família. Quan només tenia vint anys, vaig haver de deixar els estudis, ja que el meu pare va morir i la meva mare era massa gran per començar a treballar. Alguns companys van ajudar-me a pintar la carrosseria del cotxe familiar perquè semblés un taxi, ja que era l'únic ofici que podia fer fins a trobar-ne un de millor. Al cap de pocs dies vaig començar a circular pel centre de Barcelona i m'hi vaig adaptar força bé, ja que em coneixia la ciutat com casa meva. Una nit, vaig portar un home que desprenia una forta pudor alcohòlica que em va obligar a obrir les finestretes del cotxe. L'home era un pedant que no deixava de presumir del seu estil de vida i com li somreia la vida. Aquesta va ser la meva primera impressió d'ell, no obstant això, la seva bona labia va fer que comencés a creure que era un home intel·ligent i interessant. Va parlar del poder d'enganyar i de com l'art de mentir el feia aconseguir coses aparentment inabastables. També em va donar un consell per a lligar amb dones, el qual es basava a jugar amb elles com en una partida d'escacs, utilitzant estratègies i enganys.

La primera víctima

Vam parar a una gasolinera perquè fes les seves necessitats, però quan vaig veure que no tornava vaig anar a cercar-lo. La meva sorpresa fou veure la finestra del lavabo oberta i una nota a terra en la qual m'agraïa el meu servei i em feia saber que la seva religió no li permetia treballar, per això, no em podia pagar. Allò em va deixar indignat per la seva falta de respecte i d'ètica, però ja no hi tenia res a fer. De tornada, prop de l'aeroport, va pujar un home estranger ben vestit que necessitava anar urgentment a una reunió de treball.

Conseqüències de l'engany

Per recuperar els diners perduts amb l'altre home, vaig inventar-me una tarifa nocturna que quadruplicava el preu normal del meu servei, la qual cosa el va molestar, però les presses que tenia no el van deixar pensar gaire. Després d'aquella experiència, em sentia poderós i orgullós d'haver posat en pràctica les arts que em va ensenyar l'home que em va enganyar i a qui ja no tenia tanta rancor. No obstant això, a partir d'allò vaig posar com a hàbit enganyar la gent fins a no controlar-ho i anar cada vegada a més. El problema fou quan vaig començar a aplicar-ho amb els més propers i vaig acabar sent una persona en la qual no es podia confiar. La vida em va millorar econòmicament, però havia perdut relacions molt valuoses amb familiars i companys. Per això, avui no tinc ningú amb mi, ja que vaig voler enganyar la vida i va ser aquest mateix fet el que m'ha deixat sense esperances de voler continuar vivint.