Sonderweg: Orígens i Evolució del Camí Especial Alemany

Sonderweg: Orígens i Evolució

6.4.1. Els Orígens de la Teoria: L'Alemanya Imperial i el Nazisme

L'origen del Sonderweg es remunta al II Reich (finals del segle XIX), quan es parlava d'una evolució especial d'Alemanya respecte als altres països occidentals perquè no tenia una democràcia parlamentària. És a dir, el progrés industrial i científic no s'acompanyava de progrés democràtic. La idea estava molt arrelada en els sectors nacionalistes perquè buscaven una via entre l'autocràcia tsarista i la democràcia burgesa "decadent" del Regne Unit o França: Alemanya estava en un altre camí. Va ser una teoria molt influent durant la Primera Guerra Mundial perquè va enfrontar Alemanya als altres dos sistemes. Després, va entusiasmar els seguidors del nazisme.

6.4.2. La Teoria en la Postguerra

Després de la Segona Guerra Mundial, no eren els alemanys els qui parlaven de Sonderweg, sinó que eren els occidentals, que intentaven explicar l'Holocaust. Un d'ells, Leon Poliakov, va intentar trobar les raons del nazisme en una substancial diferència dels alemanys respecte als europeus. Durant els anys 50 i 60 del segle XX van ser els occidentals els qui buscaven les peculiaritats per donar l'explicació al que havia succeït.

6.4.3. Wehler i el Sonderweg: La Teoria de l'Imperialisme Social

Hans-Ulrich Wehler va ser qui va donar una explicació al Sonderweg. Proposava que les elits del poder mai van apostar per la modernització política, sinó per l'econòmica, i es van mostrar refractàries a qualsevol canvi polític. El moment clau va ser el 1848, on els liberals van apostar per una constitució liberal, però van fracassar i, a partir de llavors, els grups de poder van apartar la modernització política.

La unificació d'Alemanya va ser imposada des de dalt, on no va haver-hi un autèntic moviment popular (diferenciant-lo d'Itàlia, on sí que n'hi va haver). En aquesta unificació, el nou estat va mantenir unes estructures profundament antidemocràtiques que es van mantenir durant el II Reich i més enllà. Aquestes estructures van ser les responsables de la diferència respecte a Europa.

Wehler també subratlla que l'expansionisme alemany no responia únicament al desig imperialista, sinó a una voluntària estratègia social per distreure les masses. Era el que Wehler va anomenar "Doctrina de l'imperialisme social".

6.4.4. Les Crítiques a la Teoria

Jürgen Kocka i Wehler eren propers a l'esquerra intel·lectual i política. Per això la seva teoria va ser fortament criticada. Michael Stürmer, d'un corrent més conservador, va criticar la teoria en clau geogràfica.

Deia que Alemanya està al mig d'Europa i sense grans fronteres naturals, i era inevitable que la seva visió política fos diferent a la de la resta d'Europa. És a dir, va ser una elecció obligada i no una decisió política de l'elit.

Jürgen Kocka va rebatre la teoria de Stürmer assenyalant que hi havia altres països com Polònia o Suïssa que també estan envoltats per altres països i no van seguir el camí antidemocràtic ni la via de no modernització política.