Stalin 1923 pujada al poder
Clasificado en Historia
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 5 KB
La revolució Russa i la creació del URSS: al principi del s. XX, Rússia era un país d'una monarquia absulutista que no coneixia les llibertats de les persones. El mes de Novembre (Octubre segons el calendari Rus) del 1917, es va produir una revolució popular encapçalada per obrers, camperols i soldats. La revolució Russa es va iniciar a Petrograd, amb la sal al palau d'hivern i van enderrocar la monarquia absoluta del tsar.
Els revolucionaris dirigits per vladimir Lenin van establir el comunisme i van crear la Unió subietica i van tranformar la societat de dalt a baix.
Les mesures van ser les següents:
-La expropiació de les terres de la corona, que van passar a mans del paqesos q les treballaben.
-El control per part del obrers de més de 5 treballadors.
-La nacionalització de la banca la ratirada de la primera Guerra Mundial.
L'estalinisme: Lenin el maxim dirigent de la revolució mort el 1924. El va sucseir Josif Stalin, que va pujar el poder desfensa del seus opositors i va esdevenir dictador. Volia convertir la URSS en la primera potencia industrial del mon, el partit comunista va aprovar el pla quinquennal. Van ser la base de l'economia i tenian com objectiu un creixement economic que permates estar al nivell dels paisos industrialitzats d'Occident. En 10 anys va completar una autentica revolució industrial que va transformar el país. La renda nacional es va multiplicar per cuatre. La colectivitzacio de l'agricultura també va ser transformada es van crear els kolkhozos(granges colectives de camperols) i els Sovkozos(granges estatals on els agricultors eren asalariats). La colectivitzacio no va resultar: grans fams en la decada dels anys 30 i milers de pagesos deportaats de les seves terres. Stalin mva iniciar un període de terror conegut com Estalinisme, durant el qual va ser eliminada qualsevol mena de oposició, moltes persones van ser executades o deportades a camps de concentració a Siberia.
La crisi del sistema polític de la restauració: L'any 1902 Alfons XIII va ser proclamat rei i va mantenir el sistema de la restauració basat en el caciquisme. Des de la desfeta colonial de 1898 el sistema de la restauració era qüestionat des de Catalunya on dominaven els republicants i els catalanistes de la lliga regionaliste, creada a l'any 1901. A partir de l'any 1917, la crisis de la restauració es va agreujar en l'ambit polític(es va fer evident quan es va convocar una asamblea de parlamentaris). En l'ambit social(els enfrontaments armats i les vagues generals per reclamar horari de 8 hores, que es va asolir al 1919). En l'ambit militar(després del 1898 les úniques posesions eren africanes i el seu control exigia un esforç economic que va provocar la perdua de moltes vides humanes, l'any 1821 els revelts van derrotar l'exercit espanyol i va ocasionar la mort de milers de soldats, l'enomenat desastre d'annual).
L'obrerisme: les organitzacions obreres van convocar una vaga al 1909 per protestar contra el reclutament de soldats destiinats a la guerra del Marroc, la ciutat de Barcelona es va omplir de barricades, van cremar esglésies i edificis religiosos. Aquest conflicte conegut com setmana trajica, va ser sofocat violentament per l'exercit. El pedagoc Francesc Ferrer, va ser executat. L'any 1911 la confederació nacional del treball(CNT), una organització sindical anarquista, propugnava lapolitisme i l'acció directe.
Els enfrontaments entre organitzacions obreres i les patronals van ser constants durant les 4 primeres dequedes del s.XX.
L'any 1917 i 1923 van asolir el punt colminant de violencia social enomenat pistolerisme. Durant els quals les organitzacions obreres i els sindicats lluitaven a trets pels carrers de Barcelona, van morir més de 500 persones. L'any 1923 l'aixecament militar de Primo de Rivera va acabar amb aquest enfrontament.
La crisi de 1929: Els paisos afectats per la guerra es van endeutar molt especialment Estats Units. Els credits consedits no es van poder retornar entre altres reons per la crisi de sobreproducció que afectava las empreses. A finals del 1929 el valor de les accions de les ampreses va començar a baixar considerablement, i molts bancs van haver de tancar per a manca de liquiditat. En poc temps tot el sistema economic América es va parelitza, la crisi economica es va estendre rapidament. Primer els que tenia més a prop i al 1929 la catastrofe borsaria va afectar Catalunya i l'estat espanyol.
La crisis economica i les seves conseqüències van ocasionar la segona república(1931-1939).
La intervenció directe dels estats en l'economia del mercat va ser la gran causa de la crisi des de les hores els estats es van convertir en un agent dinamitzador i regulador de l'economia.
Els revolucionaris dirigits per vladimir Lenin van establir el comunisme i van crear la Unió subietica i van tranformar la societat de dalt a baix.
Les mesures van ser les següents:
-La expropiació de les terres de la corona, que van passar a mans del paqesos q les treballaben.
-El control per part del obrers de més de 5 treballadors.
-La nacionalització de la banca la ratirada de la primera Guerra Mundial.
L'estalinisme: Lenin el maxim dirigent de la revolució mort el 1924. El va sucseir Josif Stalin, que va pujar el poder desfensa del seus opositors i va esdevenir dictador. Volia convertir la URSS en la primera potencia industrial del mon, el partit comunista va aprovar el pla quinquennal. Van ser la base de l'economia i tenian com objectiu un creixement economic que permates estar al nivell dels paisos industrialitzats d'Occident. En 10 anys va completar una autentica revolució industrial que va transformar el país. La renda nacional es va multiplicar per cuatre. La colectivitzacio de l'agricultura també va ser transformada es van crear els kolkhozos(granges colectives de camperols) i els Sovkozos(granges estatals on els agricultors eren asalariats). La colectivitzacio no va resultar: grans fams en la decada dels anys 30 i milers de pagesos deportaats de les seves terres. Stalin mva iniciar un període de terror conegut com Estalinisme, durant el qual va ser eliminada qualsevol mena de oposició, moltes persones van ser executades o deportades a camps de concentració a Siberia.
La crisi del sistema polític de la restauració: L'any 1902 Alfons XIII va ser proclamat rei i va mantenir el sistema de la restauració basat en el caciquisme. Des de la desfeta colonial de 1898 el sistema de la restauració era qüestionat des de Catalunya on dominaven els republicants i els catalanistes de la lliga regionaliste, creada a l'any 1901. A partir de l'any 1917, la crisis de la restauració es va agreujar en l'ambit polític(es va fer evident quan es va convocar una asamblea de parlamentaris). En l'ambit social(els enfrontaments armats i les vagues generals per reclamar horari de 8 hores, que es va asolir al 1919). En l'ambit militar(després del 1898 les úniques posesions eren africanes i el seu control exigia un esforç economic que va provocar la perdua de moltes vides humanes, l'any 1821 els revelts van derrotar l'exercit espanyol i va ocasionar la mort de milers de soldats, l'enomenat desastre d'annual).
L'obrerisme: les organitzacions obreres van convocar una vaga al 1909 per protestar contra el reclutament de soldats destiinats a la guerra del Marroc, la ciutat de Barcelona es va omplir de barricades, van cremar esglésies i edificis religiosos. Aquest conflicte conegut com setmana trajica, va ser sofocat violentament per l'exercit. El pedagoc Francesc Ferrer, va ser executat. L'any 1911 la confederació nacional del treball(CNT), una organització sindical anarquista, propugnava lapolitisme i l'acció directe.
Els enfrontaments entre organitzacions obreres i les patronals van ser constants durant les 4 primeres dequedes del s.XX.
L'any 1917 i 1923 van asolir el punt colminant de violencia social enomenat pistolerisme. Durant els quals les organitzacions obreres i els sindicats lluitaven a trets pels carrers de Barcelona, van morir més de 500 persones. L'any 1923 l'aixecament militar de Primo de Rivera va acabar amb aquest enfrontament.
La crisi de 1929: Els paisos afectats per la guerra es van endeutar molt especialment Estats Units. Els credits consedits no es van poder retornar entre altres reons per la crisi de sobreproducció que afectava las empreses. A finals del 1929 el valor de les accions de les ampreses va començar a baixar considerablement, i molts bancs van haver de tancar per a manca de liquiditat. En poc temps tot el sistema economic América es va parelitza, la crisi economica es va estendre rapidament. Primer els que tenia més a prop i al 1929 la catastrofe borsaria va afectar Catalunya i l'estat espanyol.
La crisis economica i les seves conseqüències van ocasionar la segona república(1931-1939).
La intervenció directe dels estats en l'economia del mercat va ser la gran causa de la crisi des de les hores els estats es van convertir en un agent dinamitzador i regulador de l'economia.