El Teatre Català dels 70 i 80: Context, Evolució i Autors Clau

El Teatre Català dels 70 i 80

Context Històric

La dècada dels 70 es considera un període de trànsit cap a l'estructura social i econòmica posterior. A Espanya, la fi de la dictadura franquista, l'aprovació de la Constitució i dels diversos Estatuts d'Autonomia donen pas a un procés de recuperació de les llibertats que passa també per la normalització lingüística i cultural.

Etapa de Rodolf Sirera

L'activitat inicial de Rodolf Sirera es dóna en les col·laboracions amb el teatre independent i es manifesta en obres com La Pau i la trilogia escrita amb el seu germà a partir del 1868. Aquesta etapa es caracteritza per la temàtica social, la dialèctica de les estructures internes, la construcció aïllada d'escenes i la referència al present d'accions situades en el passat. Al final dels 70, Sirera enceta el camí cap a la professionalització, animat per les perspectives de normalització cultural, i s'interessa per formes dramàtiques molt diverses. Paral·lelament a l'escriptura, en aquesta etapa Sirera assumeix responsabilitats en la gestió teatral pública, una relació conflictiva amb l'Administració que durarà fins al 1993.

Característiques del Gènere

Els grups de teatre independents nascuts al llarg dels 70 havien proposat espectacles amb noves tècniques dramàtiques i la feina i funció de l'autor teatral s'havia diluït en la construcció espectacular col·lectiva. Algunes companyies teatrals duien a terme violentes i poderoses imatges plàstiques, però cada cop menys didàctiques o polítiques. Als 80, el teatre evoluciona per la voluntat europeista dels autors, torna al teatre de text i, amb nous espais escènics, recuperen el paper del director i posen en valor la transcendència dels diàlegs. En aquest renovat teatre es van introduir noves tècniques com el desenvolupament del monòleg o la descontextualització de diàlegs.

Altres Autors Destacats

• Jordi Teixidor: Va estrenar El Retaule del Flautista, en què denuncia la corrupció política i els abusos del poder dictatorial amb un llenguatge de distanciament.
• Josep Maria Benet i Jornet: Autor d'Una Vella i Coneguda Olor, ha compaginat una obra teatral brillant.
• Manuel Molins: Presenta una gran diversitat formal, amb temàtiques i format en el teatre independent, amb una dramatúrgia subversiva i compromesa amb la realitat històrica i social del moment, com a Dansa del Vetlatori.