Teatre Català: De la Postguerra a l'Avantguarda (1939-1998)

La Postguerra i la Repressió (1939-1950s)

La Guerra Civil va suposar una desfeta per a la cultura catalana. La postguerra va anul·lar el programa de modernització iniciat amb el Modernisme i el Noucentisme, a causa de la prohibició de l'ús del català per part de Franco. La literatura catalana es va desenvolupar principalment a l'exili (Mèxic, Brussel·les) i, de manera clandestina, a l'interior. Es representaven obres del segle XIX (Guimerà, Pitarra). La recuperació del gènere va començar a partir de 1955.

El Teatre dels Anys 30-40

• Predomini del sainet costumista (obres curtes que criticaven la societat).
• L'Agrupació Dramàtica de Barcelona (escola de teatre) va impulsar el teatre català, traduint obres estrangeres i promovent nous dramaturgs. El 1963, les seves activitats van ser prohibides, però l'Escola d'Art Dramàtic Adrià Gual (després Institut del Teatre el 1971) va prendre el relleu.

El Teatre dels Anys 60-70

Neixen agrupacions teatrals com Els Comediants i el Joglars.

Tendències Teatrals

Europees

• Teatre existencialista: Josep Maria Espinàs com a autor destacat.
• Teatre de l'absurd: Influenciat per l'existencialisme i el surrealisme. Busca mostrar l'absurditat de la realitat amb obres sense argument definit, diàlegs incoherents i escenografia mínima. Autors referents: Ionesco, Beckett. Joan Brossa com a autor representatiu català. Característiques: destrucció de convencions escèniques, absència d'argument, escenografia pobra, personatges sense nom i poc definits, registre col·loquial i monòlegs.

Nord-americanes

• Teatre d'influència nord-americana: Neix als anys 40 als EUA. Tracta problemàtiques socials amb un to pessimista, reflectint conflictes psicològics i criticant el sistema social i polític americà.

Joan Oliver (1899-1986)

Va estudiar dret i va col·laborar en publicacions com La Veu de Catalunya i Mirador. Va formar part del Grup de Sabadell. La Guerra Civil va marcar la seva trajectòria. Va viure a l'exili fins al 1948, quan va tornar a Catalunya i va mostrar una actitud militant antifranquista. Va escriure teatre, prosa i poesia (aquesta última, amb el pseudònim de Pere Quart). La seva obra teatral reflecteix la crítica a la burgesia i la paròdia de temes bíblics. Destaquen les traduccions teatrals Allò que tal vegada s'esdevingué i La fam.

Joan Brossa (1918-1998)

Va ser fundador del grup avantguardista Dau al Set, format per artistes plàstics i escriptors. La influència de l'avantguarda el va portar a la poesia visual i a fusionar diverses disciplines artístiques. El seu teatre, que anomenava "poesia essència", es basa en l'experimentació i busca nous llenguatges per mostrar la realitat de manera expressiva. Se centra en personatges i situacions quotidianes que deriven cap a l'absurd, amb diàlegs aparentment intranscendents i situacions grotesques. La seva extensa producció teatral és poc coneguda. Destaquen Or i Sal i Cavall al fons.