El teatre de Josep Mª Benet i Jornet

JOSEP Mª BENET I JORNET: El teatre de Josep Mª Benet i Jornet

El teatre de Josep Mª Benet i Jornet segueix una evolució paral·lela a la literatura de postguerra. En primer lloc, s'inicia en el realisme social, amb obres com ara "Una vella coneguda olor". En segon lloc, cal dir que presenta una renovació intimista i la recerca de l'espai mític, sense abandonar el realisme. Això es reflecteix en obres com "La desaparició de Wendy". Assumeix l'intimisme, la recreació del món de la infància en la postguerra i les innovacions del teatre de Harold Pinter. I en tercer lloc, pren una orientació simbolista amb "Revolta de bruixes". El més característic del seu teatre és la pressió del medi sobre els personatges, és a dir, la manera en què l'entorn condiciona i dificulta la comunicació entre els éssers humans. Tot això, a més, inserit en la problemàtica d'una generació que va viure la postguerra i que freqüentment denuncia l'actitud d'aquells que, en aconseguir el benestar econòmic, s'oblidaren de les penúries que havien passat.

En relació amb el món audiovisual, la tasca com a guionista cinematogràfic i televisiu li ha donat una gran popularitat. És creador de serials de televisió com "Poble Nou" o "Ventdeplà". I per a finalitzar, cal remarcar que la història d'aquest serial, com posteriorment els altres esmentats, a més d'aportar punts de reflexió sobre valors i preocupacions actuals, ha contribuït a la integració social i ha estat un vehicle important per a la normalització lingüística.