El teatre i la poesia de Bartomeu Rosselló Porcel
Clasificado en Otras lenguas extranjeras
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,34 KB
EL TEATRE
Els anys 20: l'alta comèdia o comèdia burgesa
- Es tracta d'un gènere dramàtic, burgès per les situacions i per l'actitud i la procedència dels personatges, de caràcter convencional i intranscendent, la trama és desenrotllada i resolta amb enginy i amb habilitat escènica.
- Els personatges, cultes i refinats, es mouen en ambients burgesos i solucionen els conflictes que se'ls presenten d'una manera educada i amable.
Els anys 30: el teatre de crítica burgesa
La Segona República significà per al teatre l'inici d'un període d'esperances: la Generalitat pretengué donar suport al gènere dramàtic i estimular els autors joves. El teatre de crítica burgesa, es tracta d'unes obres dramàtiques que qüestionaren els fonaments ideològics de la burgesia.
Els anys de la guerra (1936-1939): el teatre revolucionari
La CNT i la UGT, pugnaren per fixar les bases d'un possible teatre revolucionari que mancà de validesa i, sobretot, de solidesa teatral i literària.
BARTOMEU ROSSELLÓ PORCEL
Va néixer a Mallorca l'any 1913. Estudià el Batxillerat a l'institut Ramon Llull, fou deixeble de Gabriel Alomar i influí en la seva vocació literària. Estudià Filosofia i Lletres. Ingressa a la Residència d'Estudiants, on conegué Salvador Espriu. Acabada la carrera es trasllada a Madrid per preparar la tesi doctoral que alternarà amb l'ensenyament i la redacció d'un assaig. Esclata la guerra civil mentre està preparant oposicions de càtedra d'institut, de manera que torna a Barcelona i es llicencià per raons de salut. A finals de desembre és traslladat al sanatori del Brull, on morí el 1938 a causa d'una tuberculosi pulmonar.
Característiques de la poesia:
- Influència del surrealisme.
- Utilitza alguns dels trets de la poesia pura, derivada del Simbolisme.
- Influència de la poesia castellana de la Generació del 27, sobretot de Guillén.
- Especial interès per l'època barroca. Tant pel barroc castellà com pel català: Francesc Vicenç Garcia.
- Neopopularisme.
Obra: Nou poemes (1933)
- Apareix en edició limitada de cent exemplars.
- S'hi comença a perfilar l'adscripció, que concretarà, als nuclis renovadors de les més modernes escoles líriques, concretament la poesia pura, servint-se d'una sintaxi basada en la frase breu i tallant, d'un ritme prosaic i d'una imatgeria original i efectiva.
- L'obra fou rebuda amb reserves per una part de la crítica.
Quadern de sonets (1934)
- Amb un discurs més elevat i un concepte molt lliure del sonet, els poemes es converteixen en joiells fruit de la contenció a què els sotmet la forma.
Imitació del foc (1938)
- Dedicada a Salvador Espriu.
- Es considera una fita clau de la poesia de la postguerra.
- Inclou 30 poemes distribuïts en tres apartats: “Fira encesa”, “Rosa Secreta” i “Arbre de flames”.
- Expressió d'una poètica i la insistència en el referent simbòlic del foc que representa la tensió que caracteritza la unitat.