Tectònica de Plaques: Teoria, Proves i Processos Geològics

Tectònica de Plaques

El 1869 es desenvolupa una teoria completa sobre els processos geològics. La convecció en el mantell és la causant del moviment de les plaques litosfèriques.

Proves de la Tectònica de Plaques

Proves de la tectònica de plaques: focus sísmic poc profund es trobaven prop de la línia de costa, mentre que els més profunds es produeixen terra endins. Segons la teoria de la tectònica de plaques, el pla de Benioff es corresponia amb la superfície d'una placa litosfèrica oceànica que s'enfonsava en el mantell per davall dels continents. La distribució dels volcans i terratrèmols coincideix amb els límits de les plaques litosfèriques. En el cinturó de foc del Pacífic, es dona vulcanisme i sismicitat i es formen illes i cadenes muntanyoses d'origen volcànic. Actualment es mesura la velocitat en què es mouen els continents; Amèrica i Europa es desplacen de 2 a 6 cm per any. Les cadenes muntanyoses són el resultat de la col·lisió de plaques. L'Índia era una placa independent i la seva deriva la va fer col·lidir amb Àsia i alçar el relleu de l'Himàlaia.

Processos Geològics en els Límits de les Plaques

Límits Constructius: Dorsals Oceàniques

• Material calent del mantell a la superfície.
• Origina escorça oceànica.
• Entre les dues vores queda la depressió ocupada per la fractura: rift.

Límits Passius: Falles Transformants

L'extensió del fons oceànic fa aparèixer una zona de cisallament que rep el nom de falla transformant.

Límits Destructius: Zones de Subducció

En les zones de subducció, la litosfera oceànica es plega i s'endinsa en el mantell. Per això són zones de destrucció de litosfera oceànica. La placa subduent sempre és oceànica, però la placa cavalcant, que és la que es manté a la superfície, pot ser oceànica o continental.

• Intensa sismicitat.
• Magmatisme.
• Serralada volcànica o alineació d'illes volcàniques (arc illa).
• Probables fosses profundes.

Límits de Col·lisió: Orògens de Col·lisió

Quan es produeix la col·lisió entre dues plaques continentals, una d'elles queda cavalcada damunt l'altra, el moviment convergent es deté, i es produeixen diversos processos:

• Sediments acumulats entre les dues plaques, fracturats, deformats i apilats.
• Forta sismicitat.