Telecomunicacions: Funcionament Telèfon, Ràdio i Televisió

Telèfon

El telèfon consta de dues parts: el cos, que conté el disc de marcar o les tecles i l'avisador acústic, i el microtelèfon, unit al cos amb el cable corresponent, que inclou el micròfon i l'auricular.

Circuits del Telèfon

• Urbana: Telèfon -> Local -> Primària -> Local -> Telèfon
• Interurbana: Telèfon -> Primària -> Secundària -> Primària -> Local -> Telèfon
• Internacional: Telèfon -> Local -> Primària -> Secundària -> Terciària -> Internacional (via cable submarí o satèl·lit) -> Local -> Telèfon

La Ràdio

La radiofonia és un sistema de transmissió del so per l'espai. Va ser un mitjà de comunicació fonamental per a la humanitat.

Fonaments de la Ràdio

La ràdio es fonamenta en la difusió de les anomenades ones electromagnètiques (hertzianes) per part d'un emissor, que es propaguen per l'espai i són captades per un receptor. La freqüència d'oscil·lacions dels electrons ha de ser de centenars de milers o milions d'hertzs; es diu que són d'alta freqüència. El so audible és de baixa freqüència, mentre que les ones que envia l'emissor han de ser d'alta freqüència. Així, l'emissor crea dos tipus d'ona: una, la portadora, de freqüència fixa i molt alta, i l'altra, la moduladora, de freqüència molt més baixa.

La moduladora se sobreposa a les portadores i en modifiquen la forma. D'aquest fenomen en diem modulació. L'ona resultant (ona modulada) és emesa i arriba a l'antena de l'aparell receptor. Aquest selecciona l'ona corresponent al so i la converteix en un senyal elèctric que és amplificat i conduït cap a l'altaveu, on serà transformat en so audible.

Emissores i Freqüència

El nombre d'emissions d'ones electromagnètiques que circulen per l'espai és molt elevat. Per això, cada emissor emet en una determinada freqüència, que el receptor selecciona per aconseguir que se senti una sola emissora.

Televisió

La televisió permet transmetre imatges a distància, amb el so corresponent, generalment per l'espai, en forma d'ones electromagnètiques. Les imatges es capten mitjançant la càmera i són reproduïdes a la pantalla de l'aparell receptor, que se sol anomenar televisor.

La càmera de televisió capta les imatges i les converteix en un senyal elèctric que es transmet fins a l'aparell de televisió que les reprodueix.

La càmera consta de l'objectiu per on entra la llum i d'unes plaques sensibles o CCD (charge-coupled device).

Televisió en blanc i negre i en color

• Blanc i negre: Les plaques contenen milers de punts que actuen com a cèl·lules fotoelectròniques i que, segons la intensitat lluminosa que reben, generen una quantitat equivalent de corrent elèctric.
• Color: La llum es descompon per l'acció d'uns prismes òptics en els tres colors fonamentals (verd, vermell, blau) a l'interior de la càmera; cada color és recollit per una placa CCD. El corrent produït per les plaques sensibles és recollit per uns circuits electrònics que el converteixen en senyal i el transmeten mitjançant una ona portadora, de manera semblant a la ràdio.

Receptor d'imatge

Components principals del receptor:

• Tub d'imatge: La part ampla d'aquest tub, que és una mena d'ampolla de vidre, és constituïda per la pantalla luminescent, sobre la qual es reben les imatges. La part més estreta conté els anomenats canons electrònics, que projecten sobre la pantalla feixos d'electrons, formant línies.
• Canons electrònics
• Cromòfors (en TV color)
• Pantalla de plasma (o LCD, LED, OLED en tecnologies més modernes)

El so s'acobla a la imatge: mentre les càmeres de televisió recullen la imatge, els micròfons corresponents enregistren el so.

TV Digital

La quantitat de bits per transmetre informació sonora és relativament petita, però la quantitat de bits que cal per transmetre una imatge és espectacular: uns 1.000 milions de bits per segon, com a mínim. La TV digital és possible gràcies a:

• L'augment de l'amplada de banda dels mitjans de transmissió i l'aparició de la fibra òptica.
• La possibilitat de comprimir la informació que s'envia.