Teoria ecològica de l'aprenentatge

Creem un patró motor, i aquest funciona o no, fins que en creem un de nou o ampliem l'anterior.

Aquesta variabilitat d'error ens pot ajudar a aprendre noves coses i adaptar-nos.

• Els canvis d'aprenentatge no són lineals. Schmid deia que si es practica es modifica el programa i es millora, cada intent va una mica millor, per tant aquest aprenentatge seria més o menys lineal. No obstant això, aquesta teoria ecològica proposa que no és sempre lineal, aquesta cosa que fas no implica millora, pot haver estancament o retrocés.

System interactions: dinàmic.

Variabilitat: quan es fan les coses s'entén que poden fer les coses diferents. Per tant, l'error que es veia abans no sempre és un error i a vegades és producte de la pròpia variabilitat, envers Schmid que ho justifica com un error.

Quan s'estudia l'aprenentatge el que es fa és mirar el comportament si és o no estable. Interessa saber com es produeix el canvi de comportament.

El procés d'aprenentatge es produeix en el procés de canvi de comportament.

No tenim programes motors, sinó que tenim patrons motors, i aquests venen derivats de la interacció dels sistemes determinats per aquests constrenyiments. Quan s'aprèn el que succeeix és que es fixa aquest patró motor. Com més repeticions, més consolidat estarà aquest patró.

Paràmetre d'ordre: si es troba o quina és la variable, aquest patró es pot trencar. Trencar aquests patrons es pot fer en situacions estressants.

Tres conceptes que ens aporta la teoria ecològica:

• Limitador d'aprenentatge: primer és necessari aprendre les condicions necessàries per realitzar l'habilitat i potenciar aquelles que estiguin més endarrerides (constrenyiments).
• Affordances: indica les relacions entre l'individu i la tasca, i indica la possibilitat d'acció que té la persona en relació a l'entorn i la tasca. Aquesta relació s'aprèn (relació amb la pilota i la raqueta) - el que es fa és adaptar la mida dels objectes, raquetes més petites, altura de les cistelles... Això serveix per mantenir les affordances. Si pico la pilota amb una raqueta petita, quan canviï a una més gran realitzaré el mateix moviment.
• Variabilitat: en la teoria anterior tot allò que no s'ajustava al model era considerat error. En aquest cas, cada intent que facis serà diferent i en definitiva aquesta variabilitat ajuda a adaptar-te a les situacions (variabilitat exploratòria). Aquesta variabilitat que no t'ajuda és la que considerem error.

Al llarg de l'aprenentatge es modifica la variabilitat. En principi, quan intentem executar una habilitat ens equivoquem molt, som molt variables. A mesura que anem aprenent, no variem tant i anem aconseguint més el nostre objectiu.