Teoria de la Raó d'Estat i el Govern Pastoral

Teoria de la Raó d'Estat

Principis i Funció del Govern

Un estat és ordenat si està governat per principis racionals i polítics. Es considera una realitat específica i autònoma (població i territori concret) en relació amb altres estats, sense que cap d'ells estigui per sobre dels altres i sense que formin un imperi si s'uneixen.

La funció del govern és gestionar el territori i la població per mantenir i augmentar la força de l'estat, per no perdre el seu lloc internacional, que es regeix per una competència oberta entre tots els estats.

Implicacions del Govern

El govern de la població i el territori actua de manera contínua per no perdre eficàcia i no posar en perill l'estat. Aquest govern racional té una temporalitat oberta (no hi ha cap finalitat externa, com ara una constitució o un desenvolupament predeterminat). Els estats competeixen entre ells per defensar els seus interessos i és necessària una vigilància permanent per evitar que un estat intenti imposar-se sobre un altre.

El Model Pastoral del Govern

El model pastoral del govern es basa en l'analogia del ramat (súbdits), Déu (pastor ideal) i dos tipus de pastors humans: el sobirà (temporal, cura els cossos) i el sacerdot (espiritual, cura les ànimes). La seva missió és tornar a Déu el ramat com l'ha trobat.

Principis del Govern Pastoral

1. Temporalitat: El ramat ha estat confiat per Déu a dos tipus de pastors: el sobirà i el sacerdot, que s'han d'assegurar de tornar a Déu el ramat tal com l'ha trobat.
2. Providència: Els pastors han de proveir les necessitats del ramat, tal com Déu ho feia amb el poble escollit en el seu pelegrinatge vers la Terra Promesa. El sobirà ha d'assegurar la supervivència material dels súbdits i el sacerdot ha d'assegurar la salvació eterna de les ànimes.
3. Dependència: Hi ha una dependència entre el creient cristià i el pastor espiritual, ja que sense la seva mediació no pot assolir la salvació eterna. Coneixedor de la paraula de Déu, el pastor espiritual és l'únic que pot ensenyar els creients com han de sotmetre's a la voluntat divina, la llei. El creient busca la guia, el consell i el confort del sacerdot, que li ensenya com viure una vida cristiana.
4. Individuació: El pastor té cura del ramat si és capaç de tenir cura del conjunt i, alhora, de cada individu. No és tant un govern del territori com de les persones que hi habiten, una direcció dels cossos i de les ànimes.
5. Obediència: El preu a pagar per aquest govern benvolent dels pastors en nom de Déu és l'obediència absoluta, la renúncia a un mateix. Com el judaisme, el cristianisme és una religió de la llei, expressió de la voluntat de Déu revelada en les Escriptures. Les lleis del sobirà i les regles monacals no han de ser sinó expressió de la voluntat divina. La felicitat terrenal i la salvació eterna provenen de l'obediència a aquestes lleis.
6. Sacrifici: És un govern basat en la benevolència vers el ramat. La missió dels pastors humans és procurar la seva felicitat i la seva salvació, i ha de ser duta a terme amb la màxima cura i la completa dedicació pròpies d'un deure sagrat. Els pastors s'han de disposar a fer qualsevol sacrifici.
7. Exemplaritat: El pastor cristià ensenya la paraula de Déu amb l'exemple. Ell mateix ha de ser un exemple vivent de l'obediència a Déu. És una direcció de la conducta i de la consciència cristianes, ensenyant què cal fer en cada moment. Això demana conèixer bé el comportament humà i una vigilància permanent. La direcció de consciència incorpora un examen de consciència obligatori per posar en mans del pastor la veritat d'un mateix, sense amagar res, perquè sigui ell qui decideixi què té de cristià.