Teories Contractualistes: Hobbes i Rousseau

Teories contractualistes

Les teories contractualistes són un conjunt d'idees que intenten explicar l'origen i la legitimitat de l'estat i les institucions polítiques a partir d'un acord (implícit o explícit) entre els individus. Aquestes teories plantegen que, per evitar els problemes o per garantir la seguretat i la convivència pacífica, els éssers humans decideixen renunciar a una part de la seva llibertat individual i establir un marc comú de drets i deures. Així, el pacte social justifica la creació d'una comunitat política en què el poder es delimita i s'organitza per garantir el bé comú, establint les bases per a la convivència, la justícia i la seguretat. Pensem, per exemple, en les versions de Hobbes, que veu l'estat de natura com un lloc de conflicte constant i justifica un poder absolut per mantenir l'ordre, o en Rousseau, que imagina un estat de natura ideal i proposa un pacte que asseguri la llibertat i l'igualtat dels ciutadans.

Estat de natura

Per a Hobbes

L'estat de natura és una condició primària en què els humans viuen senza cap autoritat o llei que reguli la convivència. Segons Hobbes, en aquest estat, cada individu actua de manera egoista i competitiva, preocupat únicament per la seva pròpia supervivència. Això condueix a una situació de tots contra tots, on la desconfiança i la lluita constant fan que la vida sigui insegura i caòtica. En resum, sense una estructura social o política, la vida en l'estat de natura esdevé violenta i brutal, fet que justifica la necessitat d'establir un contracte social per aconseguir la pau i l'ordre mitjançant un poder central fort. Finalment, justifica que per mantenir l'ordre ha d'haver un poder absolut capaç de mantenir la pau i controlar els instints humans. Les raons principals per atacar els altres en aquest estat són tres:

1. Guanys: el benefici que s'aconsegueix dels altres.
2. Seguretat: ja que atacar els altres implica que aquests tinguen més por d’atacar-te a tu.
3. Reputació: la que es guanya amb la victòria.

Per a Rousseau

Rousseau presenta una visió diferent: l'estat de natura és una condició hipotètica en què els humans vivien de manera lliure, pacífica i en harmonia amb la natura. En aquest estat, els éssers humans eren essencialment bons, iguals i vivien sense les càrregues que imposa la societat, com ara la propietat privada i les desigualtats socials. No obstant això, amb l'aparició de la civilització i la institució de la propietat, sorgeixen desigualtats i corrupció, i es trenca aquella naturalesa intrínsecament bona. Així, per Rousseau, tot i que l'estat de natura és una idea teòrica, ens serveix per criticar com la societat ha perdut la seva autenticitat i com s'ha corromput la naturalesa humana.