Teories de l'Evolució: Lamarckisme, Darwinisme i Proves

Teories de l'Evolució

A) Lamarckisme

Anterior a Darwin, intuïa l'evolució de les espècies però pensava que els caràcters adquirits s'hereden. Tres tesis:

1. Totes les espècies evolucionen de manera gradual i contínua, segueixen una progressió ascendent cap a una complexitat més gran.
2. L'exercici dels òrgans condueix al seu desenvolupament i perfeccionament; si no es fan servir, tendeixen a desaparèixer.
3. Els caràcters adquirits es transmeten per herència.

B) Darwinisme

Suposa una evolució ideològica enfront del creacionisme i una visió sagrada de la persona, revoluciona la teoria de la persona.

1. Evolució: Les espècies no són fixes i immutables, s'adapten a l'ambient en què viuen.
2. Ascendència comuna: Els organismes descendeixen d'avantpassats comuns.
3. Selecció natural: La variabilitat genètica és qui marca els canvis de les espècies.

Proves de l'Evolució

1. Proves taxonòmiques

La taxonomia és la ciència que classifica els éssers vius mitjançant l'agrupació en classes, ordres, famílies, gèneres... probablement tenen un origen evolutiu idèntic.

2. Proves embriològiques

Les similars característiques dels embrions indiquen l'existència d'un ancestre comú.

3. Proves paleontològiques

La paleontologia és la ciència que estudia les restes fòssils d'animals i vegetals que van viure en altres èpoques.

4. Proves biogeogràfiques

Es basen en la distribució geogràfica: com més diferències, més allunyades són les dues zones.

5. Proves bioquímiques

Ressalta que tots els éssers vius tenen en comú el codi genètic i les mateixes famílies de compostos orgànics.

6. Proves anatòmiques

Òrgans anàlegs: Tot i tenir estructures i origen diferents, fan la mateixa funció, com les ales d'un ratpenat o un insecte.

Òrgans homòlegs: Els que tenen un mateix origen embriològic i la mateixa estructura interna, però funcions diferents, com les extremitats d'una rata i un ratpenat.

Procés d'Hominizació

Dos processos humans són l'autoconsciència i la metacognició (reflexió sobre el propi pensament).

Característiques generals

1. Posició erecta i bipedisme: Caminar amb dos peus.
2. Alliberament de les mans: El gir del dit gros permet la instrumentalització.
3. Cerebració:
4. Adquisició del llenguatge articulat: És l'eina del pensament.
5. Neotènia: La immaduresa de l'individu en néixer i tenir una infància prolongada.
6. Cultura: Possible gràcies al llenguatge.
7. Ecumenisme: S'adapta a tots els àmbits de la terra.

Pautes fixes d'acció i aprenentatge animal

Pautes fixes d'acció: Conductes programades genèticament.

Aprenentatge associatiu: Aprenentatge animal; segurament un gos té por, però no és conscient. (Període sensible d'aprenentatge (bebè): moments en la biologia són moments vitals per l'aprenentatge.

Preceptes del regne animal

(Si oblidem que som animals, fem animalades que ells no fan).

A) Conducta alimentària

Els nivells d'adrenalina i altres neurotransmissors predisposen a les persones per la violència, però psicosocialment es poden controlar les conductes agressives. La son i l'alimentació són dos criteris de salut mental davant dificultats psicològiques que s'altera un o els dos.

B) Infància

Cap espècie té tanta cura de la seva família i la protegeix tant com l'ésser humà, però gairebé tots els animals mostren una conducta parental. A la infància s'estableixen els vincles afectius que configuren la nostra autoestima, especialment del vincle matern. Adolescència: a nivell biològic, l'adolescència no té sentit; el conflicte adolescent es produeix per la falta d'unió entre la part biològica i social.

C) Territorialitat

Espai vital: Zona de proximitat personal on ens sentim envaïts per pràcticament qualsevol persona. (Cultures occidentals = 1m, la resta 0,5m).

D) Aparellament

La part biològica no defensa gaire ni dona sentit a la fidelitat; sembla ser que incita a la sexualitat promíscua.

E) Mort

El procés de dolor segueix aquestes 4 etapes: 1-desesperació, 2-negació (sembla que ho ha superat), 3-recaiguda, 4-remuntada.