Textos específics i oracions compostes

Textos específics

• Canal de comunicació: solen ser escrits, però existeixen d’orals
• Nivell de formalitat: alt o estàndard (per facilitar l’accés a l’usuari), amb llenguatge especialitat i algun registre literari (als humanístics)
• Intenció: textos expositius, argumentatius, descriptius (científics) i instructius (jurídics)

Els textos administratiu i comercials

• Característiques textuals especifiques:
• Àmbit d’ús: administració i en el món social i laboral
• Temes: qualsevol tema que tracti relacions de temes quotidians i pràctics
• Intenció: deixar constància escrita d’alguna cosa
• Llenguatge: comprensible, amb expressions entenedores i senzilles, concís

Els textos periodístics

• Característiques específiques:
• Àmbit d’ús: mitjans de comunicació de massa
• Temes: relacionats amb l’actualitat propera o llunyana que interessa al receptor
• Intenció: informar amb precisió i orientar la formació d’opinió sobre els fets
• Llenguatge: directe i entenedor amb noms propis, fraseologia especifica, amb una estructura determinada (titular/entradeta/cos/destacat) que es diferencia.

Tipus de textos periodístics informatius

• Entrevista: consisteix en una conversa amb un personatge destacat
• Notícia: relat d’un fet d’actualitat breu que es divideix en titular, subtítols i cos i que te la informació suficient per respondre a què?, qui?, on?, quan? i per què?
• Crònica: relat més extens que la notícia que detalla un fet, tot en tercera persona o impersonalment i amb un balanç entre objectivitat i subjectivitat
• Reportatge: text expositiu, amb passatges narratius i descriptius, d’extensió llarga que aporta informació sobre un tema tractat amb profunditat
• Enquesta: recull les respostes que una mostra representativa ha donat al respondre un qüestionari, tot de manera objectiva.

Tipus de textos periodístics d’opinió (l’article d’opinió)

• Columna: disposada en una columna, ofereixen una valoració d’un tema
• Article de fons: extens, escrit per una autoritat, per reflexionar profundament
• Editorial: escrita per un membre del consell de redacció del mitja de comunicació, text expositiu i argumentatius, objectiu.
• Crítica: text argumentatiu centrat en la valoració d’un producte cultural
• Carta al director: opinió sobre temes d’actualitat política o social
• Gèneres gràfics: vinyetes i tires còmiques sobre política o societat
• Tertúlia: textos conversacionals gestionat pel moderador i els tertulians
• Debat: text conversacional entre persones amb idees contraposades a un tema
• Revista de premsa: recull les opinions publicades en altres mitjans

Estudi de la llengua

• Juxtaposades: oracions separades per un signe de puntuació. Les dues oracions estan al mateix nivell.
• Coordinades: oracions enllaçades per un connector coordinant. Les dues oracions estan al mateix nivell.

• Subordinades: oracions enllaçades per proposicions... Una està dins de l’altra.
• Substantives:
  • Completives: “que” (conjunció, sense antecedent)
  • D’infinitiu: introduïdes per un infinitiu.
  • De relatiu: “qui”/pronom o determinant + “que”
  • Interrogatives: preguntes directes o indirectes. Van introduïdes per “què”, “qui”, “quant”, “quan”, “on” i “com”
• Adjectives: “que” (pronom relatiu, substitueix un antecedent, funció de CN)
• Adverbials pròpies: poden ser de mode (com), de lloc (on) i de temps (quan)

• Causals: expressen la causa, el motiu o la raó (com que, ja que, car)
• Finals: expressen la finalitat o l’objectiu (perquè, per tal que, a fi que)
• Concessives: expressen una contrarietat (encara que, tot i que, si bé)
• Condicionals: expressen una condició necessària (si, en cas que, tret...)
• Comparatives: expressen una condició (tan... com, mes... que)
• Consecutives: expressen una conseqüència (de manera que, tan, tant)