Tipus de Ciutadania i Ideologies Polítiques

Tipus de Ciutadania

Ciutadania política: La ciutadania és la relació política entre l'individu i l'estat. Suposa un estatus jurídic que concedeix un conjunt de drets civils i polítics, gràcies als quals el ciutadà pot intervenir en el govern i en els afers públics de la seva comunitat. També ha de complir certes obligacions.

Ciutadania social: El ciutadà també té drets socials, que van des de la seguretat econòmica i el benestar fins al dret al treball, l'educació o la sanitat. Van acompanyats de les obligacions socials, com treballar per a pagar impostos, etc.

Ciutadania econòmica: El ciutadà de les societats democràtiques pot tenir reconeguts certs drets econòmics com a treballador, consumidor i productor de béns i serveis.

Ciutadania civil: Relacions que es concreten en institucions com ara la família, l'escola, el grup d'amics, etc. Els ciutadans aprenen actituds cíviques, com la solidaritat.

Ciutadania intercultural: Vincle entre grups socials diversos. Si una societat és multicultural, la ciutadania també ha de ser multicultural, capaç de respectar les diferents cultures que hi conviuen. Es pot ser ciutadà conservant la cultura, però respectant les altres.

Ciutadania cosmopolita: Idea de ciutadania global amb la conclusió de la necessitat de fer extensius al conjunt de la humanitat els drets i deures reconeguts pels estats democràtics.

Ideologies Polítiques

Liberalisme

Voluntat d'acabar amb la teoria de l'origen diví del poder.

Preocupacions bàsiques:

• Límit de l'autoritat.
• Salvaguardar les llibertats individuals.
• Oposició a la intervenció de l'estat en les activitats individuals, ja que per garantir les llibertats dels individus, l'estat ha d'intervenir el menys possible en les seves vides.

Objectiu del liberalisme: L'individu i la seva felicitat.

Conseqüència: El conjunt de la societat perd importància.

Model econòmic: Capitalisme.

Socialisme

Sorgeix d'un conjunt de filosofies. Té quatre característiques:

• Igualitarisme: El capitalisme genera una desigualtat en la societat i suposa pobresa en una classe social, i això no pot ser.
• Moralisme: Consideren que la pobresa és el principal motiu dels conflictes socials i la reconeixen com un problema social.
• Racionalisme.
• Llibertarisme: Abolir la propietat privada dels mitjans de producció i passar a propietat comunitària.

Marxisme

El capitalisme menysprea el treball del proletariat (el burgès paga sous de subsistència). Per això, Marx anuncia la necessitat d'una revolució proletària que aboleixi el capitalisme. El marxisme implica l'abolició de la propietat privada i del capitalisme. El comunisme considera que el capital hauria de ser una propietat col·lectiva i que cadascú treballarà segons les seves possibilitats i rebrà un salari segons les seves necessitats.

Anarquisme

Absència d'autoritat. Defensen que el govern és un mal. Consideren que un cop abolida l'autoritat en totes les seves formes, la societat es podria reestructurar. Ells consideren l'estat un sistema artificial i manipulador, mentre que la societat és una formació natural. Consideren que l'autoritat és opressiva i que és un engany per imposar als febles els seus interessos. El poder polític és usat en el seu propi benefici.

Conseqüències:

• Rebutgen els sistemes i els mètodes polítics.
• Consideren que la política és en si mateixa corruptora de l'individu.
• Consideren les lleis l'instrument per exercir el poder interestatal.

Proposen un ordre social, no volen estat i es basen en la moral, la raó i en les relacions humanes lliures d'explotació i comerç. Aquesta proposta es basa en una concepció optimista de l'ésser humà, ja que és un animal social. Defensen la proposta pacífica.

Conservadorisme

No apareix com una ideologia determinada, però ho és. Defensen l'ordre establert i el rebuig a qualsevol canvi.

• S'associen idees com el monarquisme i el catolicisme.
• Creuen en regles estrictes.
• Concepció pessimista de l'ésser humà que arrela de la concepció del pecat original. Per això sorgeix la necessitat d'establir un govern autoritari que mantingui l'ordre.

Destaquen que hi ha homes que són millors i per això han de governar. NO TOTES LES PERSONES SÓN IGUALS. Promouen el consens i no el conflicte. Opinen que cadascú ha de satisfer les seves necessitats.