Tipus de memòria i les seves característiques

Memòria sensorial

Registra la informació durant un temps molt breu (1 o 2 segons), però suficient perquè es transmeti a la memòria a curt termini. Explora les característiques físiques dels estímuls i registra les sensacions (forma, color, timbre, intensitat...). La seva capacitat és il·limitada i hi ha un subsistema per a cada sentit. La durada de la informació depèn del sentit i, si no es transmet a la memòria a curt termini, decau ràpidament.

Memòria a curt termini

La informació emmagatzemada en la memòria sensorial es transfereix en part a la memòria a curt termini abans de passar a la memòria a llarg termini. La seva funció és organitzar, analitzar i interpretar la informació (reconeix rostres, patrons, noms...). La informació és codificada principalment de forma visual i acústica. La seva capacitat d'emmagatzematge és limitada; els experiments han demostrat que no pot retenir més de set ítems alhora. Els records registrats es poden alterar fàcilment per noves experiències. La durada de la informació és breu, entre 18 i 20 segons. Si la informació rebuda s'interpreta i organitza de forma lògica, es pot recordar més temps.

Memòria a llarg termini

Conté coneixements del món físic, de la realitat social, records biogràfics, llenguatge i significats dels conceptes. La principal característica és que la informació està organitzada de manera semàntica i visual. Té una capacitat il·limitada, però no està garantida la recuperació de la informació. Per això, és crucial l'organització significativa de la informació: els nexes semàntics permeten "recórrer" la xarxa dels nostres records. Pel que fa a la seva durada, és una estructura d'emmagatzematge permanent, però no tots els records són accessibles en qualsevol moment.

Tipus de memòria a llarg termini

Memòria declarativa i procedimental

Segons el neuropsicòleg Larry Squire, hi ha dos grans sistemes de memòria a llarg termini: la memòria declarativa (coneixement conscient) i la memòria procedimental (coneixement automàtic).

• Memòria declarativa: informació i coneixement de fets i esdeveniments (recordar un nom o la longitud de la circumferència de la Terra). Ens permet construir un sistema o cos de coneixements i articular els pensaments.
• Memòria procedimental: és la memòria de les habilitats o destreses. Emmagatzema el coneixement de com fer les coses. Aquest coneixement s'adquireix per prova i error, portant a terme conductes repetides que es van ajustant segons el resultat.

Memòria episòdica i semàntica (memòria declarativa)

El psicòleg canadenc Endel Tulving distingeix dos tipus de coneixements entre els emmagatzemats a la memòria.

• Memòria episòdica: és el conjunt de records personals que, sumats, constitueixen la història de la nostra vida, amb tota la informació relacionada.
• Memòria semàntica: emmagatzema el coneixement simbòlic i les dades, independentment de les circumstàncies del seu aprenentatge. Pot recuperar la informació sense fer referència a les circumstàncies en què s'ha adquirit el coneixement.

• Informació:
  • M.E.: esdeveniments, fa referència a un mateix.
  • M.S.: fets, idees i conceptes, fa referència al món.
• Processos:
  • M.E.: evocació del passat, codificació temporal, afectivitat important, contextual, sensible a l'amnèsia.
  • M.S.: actualització dels coneixements, codificació atemporal, afectivitat menys rellevant, no contextual, poc sensible a l'amnèsia.

Memòria explícita i implícita (memòria procedimental)

• Memòria implícita: les experiències prèvies influeixen en l'execusió d'una tasca sense que l'individu en sigui conscient. En la vida diària, es presenta en forma de memòria procedimental. Opera a través de processos mentals diferents dels que regeixen el funcionament de la memòria explícita.
• Memòria explícita: funciona de manera conscient, emmagatzemant i recuperant records. Tant l'episòdica com la semàntica són subtipus de l'explícita.