Tipus d'oracions i varietats dialectals en català

Les oracions poden ser de diferents tipus:

• Oracions enunciatives: informen sobre una acció o un fet. Exemple: La radio funciona.
• Oracions exclamatives: expressen sorpresa o emoció. Exemple: Quina sorpresa!
• Oracions irreals: expressen possibilitat, probabilitat o dubte. Exemple: Potser ho pugui fer.
• Oracions interrogatives: fan preguntes. Exemple: Què fas?
• Oracions volitives: expressen voluntat o desig. Poden ser optatives (desitjos) o exhortatives (ordres). Exemple: Que tinguis sort! Fes-ho ara mateix!

Els verbs poden ser copulatius (com ser o estar, que funcionen com a verbs de connexió) o predicatius (la resta de verbs).

• Verbs copulatius: són verbs que indiquen una relació d'igualtat o estat. Exemple: La taula és gran.
• Verbs predicatius: són els altres verbs que expressen una acció o un estat. Poden ser transitius (requereixen un complement directe) o intransitius (no requereixen un complement directe). Exemple: Canto una cançó. Corro al parc.

La crònica és un relat periodístic que informa sobre uns fets en un espai i temps concrets.

En l'ús de la llengua catalana, es fan servir diverses abreviatures:

• Suspensió: consisteix en eliminar la part final d'una paraula. Exemple: etc.
• Contracció: consisteix en eliminar algunes lletres del interior d'una paraula. Exemple: qüestió -> qües.
• Afèresi: consisteix en eliminar la part inicial d'una paraula. Exemple: 'l'home -> l'home.

En poesia, es fa servir la mètrica per determinar el nombre de síl·labes d'un vers:

• Art menor: vers amb 8 o menys síl·labes.
• Art major: vers amb 9 o més síl·labes.

En català, hi ha diverses varietats dialectals que són influenciades per factors socials, històrics, socials i geogràfics.

• Variedades funcionals: són les que depenen de la relació entre els interlocutors i l'entorn físic. Exemple: registres de llenguatge.
• Argot: és la parla privada que un grup social adopta com a senyal distintiu.
• Tecnolecte: és el vocabulari que inclou termes tècnics o especialitzats d'un àmbit concret.

Algunes de les varietats dialectals del català són:

• Balear: exemple: Si ell pensa, és ca, sa taula, en Joan.
• Rossellonès: exemple: Ho fa pas, pensi...
• Alguerès: exemple: Jo pens, lo bell, mia-tua-sua...
• Nord Occidental: exemple: Meua, teua, seua, jo canto, hòmens...
• Valencià: exemple: Jo cante, tu cantes, ell canta...