Tipus de Representació Laboral i Drets dels Treballadors

Hi ha dos tipus de representació dels treballadors:

• Representació Sindical: Representa els treballadors afiliats al sindicat (Secció sindical, Delegats sindicals).
• Representació Unitària: Òrgans extrasindicals que representen tot el personal (Delegats de personal: Fins a 49 treballadors, Comitè d'empresa: A partir de 50 treballadors).

Els sindicats: Són associacions permanents sense ànim de lucre de treballadors per compte aliè. Tenen com a objectiu la defensa i millora de les condicions de treball dels seus afiliats davant dels empresaris i les seves organitzacions.

Dret a la llibertat sindical: Article 28 CE (Constitució espanyola). LOLS (Llei orgànica de llibertat sindical).

Representativitat sindical: Es determina pel nombre de representants obtingut per les organitzacions sindicals en les eleccions a òrgans de representació unitària (comitè d'empresa i delegats de personal).

Sindicats més representatius:

• Àmbit estatal: Un mínim del 10% dels membres obtinguts al comitè o com a delegats.
• Àmbit autonòmic: Un mínim del 15% dels membres obtinguts al comitè o com a delegats.
• Sindicats quasi més representatius: En determinats àmbits funcionals, obtenen un 10% dels representants.

La representació unitària representa tots els treballadors de l'empresa, estiguin o no afiliats a un sindicat. Es realitza a través dels delegats de personal i membres del comitè d'empresa.

Les organitzacions empresarials són associacions d'empresaris creades per a la defensa dels seus interessos socials i econòmics. Un conflicte laboral és l'alteració de la normalitat per diferències entre l'empresa i els treballadors sobre qualsevol matèria de la relació laboral.

Solucions als conflictes laborals:

• Solució pacífica: Conciliació, Mediació, Arbitratge.
• Solució no pacífica: La vaga.

El concepte: És un acord escrit celebrat entre els representants dels treballadors i dels empresaris per regular les condicions del treball, sindicals i econòmiques.

Àmbit d'aplicació del conveni col·lectiu: Fa referència a l'espai geogràfic (territori on resulta aplicable el conveni: nacional, autonòmic, provincial i local), funcional (sector laboral en què s'aplica), personal (treballadors) i temporal (durada o vigència del conveni).

Contingut mínim dels convenis col·lectius: Ve regulat per l'article 85 de l'Estatut dels Treballadors.

• A. Determinació de les parts que el concerten.
• B. Àmbit personal, funcional, territorial i temporal (vigència).
• C. Procediments per solucionar discrepàncies per no aplicar el conveni col·lectiu.
• D. Forma, termini i condicions de denúncia del conveni.
• E. Designació d'una comissió en cas que s'hagin de resoldre discrepàncies en la interpretació del conveni.

L'extinció del contracte és la finalització del contracte o de la relació que vincula l'empresari i el treballador, amb el consegüent cessament definitiu de les obligacions per a ambdues parts.

Motius d'acomiadament per part del treballador:

• Per dimissió: No té dret a indemnització ni a prestació d'atur. Cal preavisar a l'empresa.
• Per abandonament: No té dret a indemnització ni a prestació d'atur. L'empresa pot demanar danys i perjudicis al treballador.
• Incompliment greu de les condicions contractuals: El treballador pot demanar indemnització i prestació d'atur.
• Víctima per violència de gènere.

Motius d'acomiadament per part de l'empresa:

• Acomiadament disciplinari.
• Acomiadament objectiu.
• Acomiadament col·lectiu.

Demandes judicials per acomiadament: Quan l'acte de conciliació no serveix per arribar a un acord entre les parts, es va a judici on el jutge o la jutgessa qualificarà l'acomiadament com a procedent, improcedent o nul.

• Acomiadament procedent: Existeix una causa justa per l'acomiadament i es dona la raó a l'empresari. El treballador no cobra l'indemnització o, en cas d'objectiu, els 20 dies per any treballat.
• Acomiadament improcedent: L'empresari no té raó en el motiu de l'acomiadament. O es readmet al treballador amb els salaris no cobrats o el treballador cobrarà una indemnització de 33 dies per any treballat.
• Acomiadament nul: Succeeix en els casos que hi ha discriminació o violació de drets fonamentals de les persones treballadores, per exemple, el dret a la lliure sindicació.

La quitança o la liquidació és el document on apareix la liquidació que l'empresa dona a la persona treballadora quan finalitza el contracte de treball, independentment del tipus d'extinció que es tracti.

El càlcul és: 1500€ / 30 dies = 50€ al dia. Donat que ha treballat 14 dies: 14 x 50€ = 700€. 1500€ / 184 dies = 8,15€ / dia. 137 dies x 8,15€ / dia = 1116,85€. (1500 x 14) / 365 = 57,53€. Li restaven per cobrar 7,14 dies de vacances: (26,14 – 19) x 57,53 = 410,76€.

X = M x 1,5 o 2,5.

H2 = M + 1 o 0,5.

B = A - H2.

L = B + X.

Lnor és el que més s'acosta a la L normal.

H = M.

0D = 0C + 1 o 0,5.

0d = H2.

R = X + 5 (M3 a M6).

X + 10 (M6 a M12).

La X aquí s'aconsegueix: X = Lnor - B.