Tirant lo Blanc i Joan Roís de Corella

Estructura i elements del Tirant lo Blanc

Tenen una estructura formal oberta: no són un relat globalment concebut a priori, sinó successions d'episodis amorosos, religiosos o d'aventures militars que no tenen massa relació entre elles, redactades una darrere l'altra amb un lligam argumental mínim.

Presenten històries en les quals hi ha nombrosos elements meravellosos: animals inversemblants (monstres, dracs...), cavallers fantasmagòrics, nans i gegants, màgics, fades, castells encantats, rius que condueixen a l'altre món... Se situen en èpoques remotes més relacionades amb el subconscient mític col·lectiu que amb un període històric determinat. La seua localització geogràfica és sovint fantàstica o imaginària. Els seus protagonistes eren herois dotats de qualitats sobrehumanes que portaven a cap grans proeses.

Personatges principals del Tirant

• Tirant: El protagonista, un cavaller amb totes les perfeccions físiques i morals, un personatge modern, a escala humana.
• Carmesina: Princesa de gran bellesa i cultura, es debat entre l'amor a Tirant i la preservació de la seva virginitat.
• Plaerdemavida: Donzella que actua de mitjancera, provocant la trobada entre Tirant i Carmesina.
• Viuda Reposada: Enamorada de Tirant, farà tot el possible perquè aquest no es casi amb Carmesina.
• Emperadriu: Perd el seu fill i s'enamora d'Hipòlit, un jove escuder, que acabarà sent el nou emperador grec.

Joan Roís de Corella: Vida i obra

La seua obra no es pot interpretar sense tenir en compte les seues vivències personals, ja que l'amor es convertirà en el centre temàtic de tota la seua producció. Corella cultivà el tema amorós amb molta originalitat.

El concepte de l'amor en Corella

A diferència de Marc, l'obra de Corella no pretén crear una filosofia de l'amor ni tampoc relatar el drama amorós que es desenvolupa al seu interior. Ell escriu per alleugerir els sofriments que li provoquen unes agitades relacions amoroses; personifica i exterioritza aquests estats d'ànim en tercera persona, en personatges de ficció. Va escriure tant en prosa com en vers i va aplicar tècniques d'un gènere a l'altre.

La prosa de Corella

En la prosa, s'observa fàcilment com segueix el model humanista de la "valenciana prosa": crea neologismes lèxics, acumula adjectius, substantius o verbs. Entre les seues obres en prosa destaca La Tragèdia de Caldesa, descripció d'una infidelitat que sofrí l'escriptor.

La poesia de Corella

En la poesia segueix utilitzant el tradicional decasíl·lab. El resultat serà una lírica d'expressió més plàstica i sonora, com el poema de La Balada de la garsa i l'esmerla.