Tragèdia a Atenes: Antígona de Sòfocles

Atenes és el lloc de naixement del gènere dramàtic, relacionat amb el culte al déu Dionís. El tirà Pisístrat, al final del segle VI aC, va instaurar a Atenes el ritual en honor d'aquesta divinitat. Personatges solemnes, desenllaç...

Parts de la Tragèdia:

• Pròleg: Era la part introductòria, on s'exposaven breument els fets i es presentaven els actors.
• Pàrode: Consistia en la primera entrada en escena del cor per un dels laterals del teatre.
• Episodi: Part del drama entre dues entrades del cor; diàleg entre actors similar als actes del drama modern.
• L'Estàsim: Part on el cor cantava sense canviar de lloc, a l'orquestra; actors canviaven d'abillaments per representar personatges.
• L'Èxode: Sortida del cor i final de la peça; després de l'última part cantada del cor.

Èsquil: (Les Suplicants, Els Perses), va introduir el segon actor...

Sòfocles: (Àiax, Antígona), va viure en l'època de màxima expansió de l'imperi atenès.

Eurípides: (Alcestis, Medea), personatge solitari i inconformista, vivia en una cova a l'illa de Salamina.

Antígona (Sòfocles)

Antígona és una tragèdia de Sòfocles basada en el mite homònim de l'Antiga Grècia. La trama gira entorn d'Antígona, qui desafia la llei per enterrar el seu germà Polinices, considerat traïdor de la pàtria. El tema principal és la contraposició entre l'ordre cívic i el diví.

Personatges: Antígona, Hèmon, Creont, Tirèsias, Eurídice, Corifeu.

A la mort del rei Èdip, els seus fills, Eteocles i Polinices, moren en una baralla pel tron de Tebes. Creont decreta honors per a Eteocles i càstig per a Polinices, ordenant que el seu cos sigui deixat com a menjar pels voltors. Antígona decideix enterrar-lo malgrat la prohibició de Creont, arrossegant-la a la mort.