Transformacions Artístiques i Socials del Segle XVIII al XIX

El període que comprèn de mitjans del segle XVIII a l’últim terç del segle XIX es caracteritza perquè és una època de grans canvis en tots els àmbits. Des del punt de vista de l'economia, Europa es troba en plena Revolució Industrial, un fenomen que va comportar no solament l'adopció d'un nou model econòmic, “el capitalisme”, sinó també el naixement de noves classes socials com la burgesia industrial i el proletariat, així com la difusió dels mitjans de comunicació. Paral·lelament, en el terreny ideològic i polític, també es van produir grans transformacions: la caiguda del que històricament s'ha anomenat Antic Règim va implicar el naixement de les democràcies parlamentàries, és a dir, el pensament polític modern, alhora que el despotisme il·lustrat i les revolucions liberals. També sorgiren el nacionalisme i el socialisme, que van ser ideologies i moviments socials que van originar guerres i revoltes.

- Un altre dels fets que definiran la política del moment és l'expansió territorial que emprèn Europa sobre la resta de continents. L’any 1885, amb la celebració de la conferència de Berlín, les potències europees es van repartir la sobirania de territoris arreu del món.

- Es van explotar les colònies a fi d'obtenir primeres matèries per a la industrialització.

En el mateix sentit, la nova situació econòmica de la classe emergent -la burgesia-, juntament amb la millora dels mitjans de comunicació i un interès més gran per la cultura, van fer aparèixer els primers viatgers que es desplaçaven per plaer.

Durant el segle XVIII, l'art encara fou un fidel reflex del poder de l'aristocràcia, però a partir de mitjan segle XIX, l’arquitectura i les arts plàstiques van començar a emprendre cadascuna un camí independent, amb un llenguatge específic en funció de les pròpies necessitats.

La capitalitat artística es va desplaçar de Roma a París; els artistes van començar a participar en exposicions, en salons artístics i en concursos, les primeres galeries. El nou mercat apareixia per iniciar un camí on l’art es convertia en objecte de consum.

El situem a França i s’estén per Anglaterra, Àustria, Espanya, Boston, Filadèlfia... Recupera el cànon clàssic de bellesa humana perfecta perquè expressa millor els valors universals de la moral, grandesa i heroicitat. Per als artistes neoclassicistes, la bellesa és l’expressió perfecta d’una idea. S’identifica amb els ideals de la burgesia liberal. Hi ha una ruptura entre el barroc i el rococó. Línia pura, composició equilibrada, sense color, figures en un mateix pla, ubicacions en façanes o frontons, poques figures en una composició.

Renovació del llenguatge artístic en:- Retorn al món clàssic en temes com l’arquitectura en ruïnes o el paisatge.- Es valora la idea com a un ideal, planteja l’heroisme com a un ideal. La composició és clara i essencial, amb figures en el mateix pla. El fons és un marc compositiu simple.- Es dinamitza la tècnica de l’oli. Es recuperen tècniques romanes.- Quan apareix el paisatge com a element protagonista, les figures esdevenen secundàries.

- Influències i autors anteriors: món clàssic.
- Influències i autors coetanis: condicionen els artistes neoclàssics coetanis i posteriors.
- Influències posteriors: Damià Campeny i Antoni Solà, Acadèmia de Roma.

- Temàtica i fonts literàries: mite d’Eros i Psique tal com el narra l'escriptor Apuleu a L'ase d'or. Mite: Eros, déu de l'amor; Psique, la bella i capriciosa filla d'un rei d'Àsia; palau, espelma. Desolada, recorre a un oracle de Venus, que li va imposar tres condicions per recuperar el seu amor, l'última, recollir l'atuell de Proserpina, secret de la bellesa. Curiosa, obre l'atuell, i Eros la besa. El moment del petó entre els dos enamorats és la viva imatge de l'amor.

- Significació i simbolisme: símbol de la passió carnal i l'amor pur.

- Funció: decorativa. L’obra va ser encarregada per Lord Cawdor per tal de decorar el saló de la seva vil·la.