Transformacions Biològiques i Culturals dels Éssers Humans

Transformacions Biològiques dels Éssers Humans

Àfrica ha proporcionat la major part de les restes d'homínids trobades.

Sovint s'estudien aquestes transformacions al mateix temps que els canvis culturals. Científicament, això és incorrecte, ja que no sempre van en paral·lel.

El procés d'hominització és el procés pel qual els primers homínids es van transformar en humans.

Els homínids es caracteritzen per dos trets principals:

• El bipedisme.
• L'alliberament de les mans i l'amplificació de la vista.

El Bipedisme

És fonamental. És el motor desencadenant de tots els canvis.

Va tenir lloc 1.000.000 d'anys abans de qualsevol desenvolupament cultural.

Té tres avantatges:

1. Desplaçament fàcil.
2. Millor visió.
3. Alliberament de les mans.

Va comportar un canvi de tota l'estructura física i una major unió entre els espècimens, la qual cosa, segons alguns autors, donaria lloc a la necessitat d'expressar-la: el llenguatge.

Alliberament de les Mans i Amplificació de la Vista

L'homo es planteja què fer amb el que veu i amb les seves mans.

Això donarà lloc a l'aparició de la indústria.

També està vinculat al naixement del llenguatge. Les transmissions generacionals ja no es perden.

La mida del crani serà utilitzat per estudiar l'evolució de diferents espècies.

A Àfrica es van trobar les restes del que es creu un dels més antics, si no el més antic, avantpassat de l'home: el gènere Australopitec.

El Gènere Australopitec

Éssers de petit crani, grans molars i la cara projectada cap endavant.

Es diferencien dels micos en:

• L'absència de canins excel·lents.
• L'existència d'una cavitat al crani perquè hi penetri la medul·la espinal.
• Caminaven alçats.

Per aquestes raons, han estat inclosos dins de la família dels homínids.

El caminar dret és una compensació evolutiva en relació amb altres animals per deixar-los lliures les mans i poder utilitzar-les, entre altres aspectes.

Gènere Homo

Homo Habilis

• Bípede.
• 650-775 cc de capacitat cranial.
• 1,70 m d'alçada.
• Àfrica de l'Est i Sud.
• 2.100.000 anys d'antiguitat.

Les seves primeres restes van ser trobades pel professor Leakey el 1960.

Tenia braços molt llargs, semblants als australopitecs, i com ells, mantenien la suspensió arbòria. Tenia els molars molt petits i el front més recte que els australopitecs.

Homo Erectus

• 1.800.000 - 300.000 anys d'antiguitat.
• Capacitat cranial entre 775-940 cc.
• Restes trobades fora d'Àfrica (Xina).

Dubois el va anomenar Pitecantrop erectus, creient que era l' baula perduda (de Pitecus (mico), antropos (home) i erectus (dret)).

L'Homo erectus és un interval intermedi entre l'habilis i el sapiens.

El gruix dels ossos del crani era molt gruixut i baix. Tenien el cervell més petit que l'home actual, els arcs superciliars més pronunciats i les mandíbules més pesades. Desapareix la cresta sagital. Tot el seu esquelet era més pesat. Hi ha un augment de la dieta carnívora, fet que va comportar una distribució de la mida dels molars.

Homo Antecessor

Descobert a Atapuerca, es considera el tronc del qual deriva l'Homo neanderthalensis i l'Homo sapiens.

Homo Neanderthalensis (Neanderthal)

Front fugisser i arcs superciliars molt marcats. La part posterior del cap es projectava cap enrere. La mandíbula inferior acabava en una pesada barbeta. Els seus cranis seguien sent dolicocèfals.

Homo Sapiens

Homo sapiens o "home savi o pensador". Va sorgir a Àfrica fa 150.000 anys. Va conviure amb els neandertals. Es van distribuir per Àfrica i l'Orient Pròxim. S'adaptaven a qualsevol clima i van desenvolupar noves formes de tallar les pedres. Van utilitzar materials com l'ivori i objectes per adornar-se. Feien pintures rupestres, com les de les coves d'Altamira.