Trastorns Infantils: Higiene i Salut en Nens

Trastorns d'Higiene i Salut en la Infància

Muguet o Candidiasi del Bolquer

Es tracta d'una infecció per fongs que pot aparèixer a la boca o a la zona genital. Quan afecta la boca, el muguet produeix l'aparició de diverses plaques blanquinoses amb una base vermella i provoca una reticència a l'aliment a causa del dolor que ocasiona. A la zona genital, s'hi aprecia un envermelliment brillant similar al de l'eritema del bolquer.

Pediculosi

És una infestació de polls, uns insectes diminuts d'un color grisenc o vermellenc. S'alimenten de sang humana i, quan piquen, causen una picor intensa, per la qual cosa poden arribar a produir lesions a conseqüència de gratar-se la zona afectada, com ara erosions i crostes al cuir cabellut. El símptoma més clar de la presència de polls és la picor. Malgrat això, cal diagnosticar-ho mitjançant l'observació del paràsit o dels seus ous, la majoria de vegades a la regió occipital o sobre les orelles. Com a mesura preventiva per evitar el contagi, convé mantenir unes bones condicions de cura i higiene personal. La mesura higiènica principal que cal adoptar si es detecta la presència és la neteja minuciosa dels cabells i una cura amb xampús específics.

Càries Dentals

Les càries són un procés patològic i localitzat, d'origen extern, que s'inicia després de l'erupció dentària i que determina un reblaniment del teixit de la dent i evoluciona cap a la formació d'una cavitat. Les càries comencen afectant la part més superficial de l'esmalt; en aquests moments gairebé no hi ha símptomes de la malaltia, però a mesura que aprofundeix en les capes va excavant una cavitat visiblement apreciable pel canvi de coloració.

Helmintiasi

Els llombrígols són uns cucs blancs minúsculs que s'introdueixen a l'organisme a través d'alguna substància contaminada i viuen a l'intestí. Ponen ous al voltant de l'anus, la qual cosa produeix una picor intensa, i en les nenes els cucs poden arribar fins a la vagina.

Onicofàgia

L'hàbit de rosegar-se les ungles està molt estès en la infància i influeix de manera negativa en l'estètica i la salut. Pot provocar ferides als dits, als llavis i a les genives, alhora que facilita la transmissió i el desenvolupament de diverses infeccions. Ocasiona un desgast prematur dels incisius centrals superiors.

Trastorns d'Eliminació

Estan relacionats amb la higiene perquè poden causar determinades deficiències higièniques, entre altres problemes:

Enuresi

És la manca de control de l'esfínter urinari. Es diu que un nen pateix d'enuresi si, tot i tenir l'edat per fer-ho, no orina per voluntat pròpia, sinó de manera involuntària. Acostuma a tenir aquesta seqüència:

• Des del naixement fins als sis mesos, la bufeta es buida sense cap tipus d'inhibició.
• Des dels sis als dotze mesos comença a aparèixer una inhibició produïda pel sistema nerviós central, que fa que l'infant s'orini amb menys freqüència.
• Dels dotze als vint-i-quatre mesos, l'infant va percebent cada vegada més la necessitat de micció i la sensació que es buida la bufeta.
• Cap als dos anys, ja és capaç, en certa mesura, d'inhibir voluntàriament, si bé durant poca estona, les ganes d'orinar; a més, cada vegada és més conscient de la sensació de la bufeta plena, de la necessitat d'orinar i de la seva capacitat d'inhibir la micció, tant voluntàriament com d'una manera inconscient.

Encopresi

Consisteix en la manca de control de l'esfínter anal. L'infant afectat pateix un restrenyiment sobtat, amb una greu retenció d'excrements molt durs en els darrers trams de l'intestí. Aquest trastorn de l'eliminació és menys freqüent que l'enuresi, però també té efectes negatius en l'autoestima. El problema s'atribueix a pertorbacions de l'aprenentatge de l'esfínter en forma de pressions excessives o d'exigències inadequades a una edat massa primerenca, i també a manifestacions d'estrès, com el naixement d'un germà o com a símptoma d'una depressió infantil.