Com Treballar la Competència Oral a l'Aula: Principis, Seqüències i Avaluació Formativa

Com treballar la competència oral a les aules?

Principis fonamentals per a l’enfocament de la competència oral a l’aula:

1. Definir bé la competència oral: concretar els coneixements i les habilitats (CCC) i definir-los abans de cada activitat.
2. Prioritzar l’oralitat formal i en públic.
3. Ensenyar-la en totes les edats.
4. Organitzar les activitats orals en seqüències didàctiques per treballar pas a pas, a través de petites activitats focalitzades, la recepció i la producció.
5. Interrelacionar el llenguatge oral, escrit, audiovisual i de les TIC.
6. Situar l’èmfasi en la planificació i l’avaluació.
7. Crear contextos versemblants i un clima d’oració en un espai.
8. Doble planificació: planificar el que han d’aprendre els alumnes emissors i receptors.

Seqüències didàctiques de la llengua oral formal:

Treballar sobre un gènere que correspongui a una situació de comunicació. Tenir un punt de partida (observació a classe de les capacitats prèvies de l’alumnat).

Avaluació formativa:

Avaluar per aprendre. Fugir del concepte de corregir. L’avaluació sempre l’associem a emocions negatives, a posar notes. L’avaluació significant hauria de servir per aprendre. Darrere de l’avaluació hi ha sentiments i emocions i alhora una presa de decisions. Va molt lligada a l’èxit o el fracàs escolar. Aprendre és gratificant perquè activa el múscul de l’aprenentatge i et fa sentir millor. No es pot aprendre sense avaluar si considerem que l’aprenentatge és revisar idees que tenim, de fer, de parlar i les nostres maneres de pensar. Aprendre no és acumular sabers. Aprendre és ser conscient del que sé, del que faig i del que penso. I a partir d’aquí buscar mesures per millorar. Els infants han de veure els seus propis errors. Corregir és detectar dificultats. No estem identificant nivells ni avaluant.

Com podem fer perquè els infants s’adonin dels seus errors?

Els hem d’ajudar donant eines com:

• Donar a conèixer els criteris d’avaluació, fent ús de la co-avaluació que va bé quan no veuen els seus errors. Així fem que els infants siguin independents.
• L’autonomia és un aspecte clau per aprendre. La nota és una certificació del que hem après, el repte és aprendre.
• Hem d’aconseguir que els infants reconeguin les seves limitacions i que adquireixin un mínim de coneixements.

Canviar l’avaluació és canviar tot, és canviar la visió. Per tant, quan parlem de didàctica de la llengua oral parlem d’avaluació formativa i formadora.

Les rúbriques:

Són els instruments més idonis per concretar els criteris d’avaluació en relació a les tasques complexes: per objectivar l’avaluació i perquè l’alumne prengui consciència del seu nivell, del que ha adquirit i del que li falta.

Avantatges:

• Integra criteris d’avaluació qualitatius i quantitatius.
• Els criteris d’avaluació no són genèrics: estan fixats i coneguts.
• Promouen la responsabilitat de l’alumnat.
• Permeten ser utilitzats en l’avaluació dels companys.
• Redueixen la subjectivitat de l’avaluació.

Avaluació eficaç:

• Què: Durant els assajos: per ajudar, focalitzar, corregir i suggerir activitats breus per objectius específics.
• Com: Actuació final amb comentaris immediats.
• Quan: Fora de classe: a casa, autoavaluant-se i escrivint un comentari.
• Qui: Docent i alumnes.
• Característiques: Avaluació amb tacte, avaluació relativa, aprendre a raonar l’avaluació.

Els quatre nivells d’una rúbrica (novell, aprenent, avançat i expert) es corresponen amb les qualificacions que actualment demanen aplicar. Les notes qualificatives no aporten cap info útil. Les qualificacions no són el resultat de fer una mitjana de les notes obtingudes en diferents tasques (avaluació continuada) sinó de la valoració dels nivells de competència (global) assolit (avaluació formativa).