Trets anatòmics

2.2 TEORIA DELS TRETS I TIPUS:

•           un Tret és una manera específica de comportament. Tenir un tret suposa una manera Estable de comportar-se davant diverses situacions.

•           un Tipus és un conjunt de trets estables. Són models de comportament. Bo i que Podem incloure cada persona dins d'un tipus, mai no coincideix del tot.

C-TEORIA DELS TRETS. ALLPORT(1897-1967). EYSENCK

Allport va ser un dels pioners en l'estudi Dels trets pels que es diferencia la personalitat dels individus. Pensava que Cada persona tenia una disposició formada per diverses classes de trets. Va Distingir entre:

.Trets secundaris: tenen un efecte feble a la conducta. S'expressen en algunes ocasions i en un nombre reduït de situacions. Expliquen que una persona es comporti de manera diferent a l'habitual en alguns Moments.

.Trets centrals: conjunt de tendències Característiques que ens permeten definir a una persona.

.Trets cardinals: dominen la conducta d'un Individu. Ex: el poder.

Eysenck va ser un dels psicòlegs més Prestigiosos. Deia que es podien reduir moltes de les variables individuals Normals a dues dimensions:

.Introversió-extraversió: mostra el grau en Que una persona és sociable i participativa en la seva relació amb els altres.

.Estabilitat-inestabilitat (emocional): es Refereix a l'adaptació de l'individu al seu ambient i a l'estabilitat emocional Que manifesta en el transcurs del temps.

Qualsevol persona és en qualsevol punt entre Aquestes dues dimensions. Aquestes dues dimensions donen lloc a quatre tipus, Dels quals dos tenen caràcter patològic : els inestables introvertits (ansiosos I obsessius) i els inestables extravertits (histèrics i psicòpates).

Va identificar un tercer factor: el psicoticisme Que es caracteritza per la pèrdua o distorsió de la realitat i la incapacitat De diferenciar la realitat de la fantasia.

2.3 TEORIA DE L'APRENENTATGE SOCIAL (TEORIA SOCIOCOGNITIVA). ALBERT BANDURA (1925):

Deriva dels principis de l'aprenentatge i de La conducta social. Es basa en la observació. Els seus postulants bàsics són:

.Defensa una posició interaccionista entre Persona i ambient. La influència dels estímuls ambientals depèn de com els Interpreten les persones.

.La conducta és propositiva. Cada persona és Un agent actiu, competent per regular la seva conducta i capaç de conèixer-se a Sí mateixa i al món extern.

Parla del modelatge que és el procés pel qual Observem la conducta d'altres i les seves conseqüències i imitem aquest Comportament sobretot si aquest té una recompensa. Del model observat aprenem No únicament la conducta, sinó les seves conseqüències. En funció d'això la Durem a terme o no i la realitzarem en un context igual o diferent. El procés De modelatge s'ha inclòs en programes terapèutics pel tractament de fòbies i Transtorns d'ansietat, així com per l'entrenament de competències i habilitats Socials.