Trobador, Polifonia i Ars Nova: Música Medieval

Els Trobadors i la Música Medieval

Els trobadors pertanyien a una classe social elevada, superiors als joglars. Composaven i cantaven les seves pròpies obres, a diferència dels joglars, que interpretaven obres d'altres. Exemples notables són Guillem IX de Poitiers i Bernat de Ventadorn.

L'Inici de la Polifonia

• Organum: Les primeres polifonies es basaven en una melodia gregoriana anomenada tenor. La veu principal (melodia gregoriana) i una segona veu es movien a una distància de quarta, nota contra nota, acabant en uníson.
• Discanto (segle XI): Les veus es mouen de manera contrària; quan una puja, l'altra baixa.
• Organum melismàtic (segle XII): La segona veu s'independitza, creant melodies sobre el tenor, que manté el text religiós.
• Conductus: Totes les veus són originals, sense dependre del cant pla.
• Motet: Derivat del discantus, utilitzat tant en música religiosa com profana. La veu més greu és el tenor.
• Motet pluritextual: Textos diferents per a cada veu, possiblement en diferents llengües.

Léonin i Pérotin

Léonin i Pérotin són els primers compositors coneguts d'òrgan polifònic, figures clau en la història de la polifonia.

L'Ars Nova (Segle XIV)

L'Ars Nova és el període de producció polifònica (francesa i italiana) posterior a l'Ars Antiqua. Marca el segon gran període de la polifonia occidental (c. 1320 - final del segle XIV). Introdueix la notació proporcional, precursora de la notació actual. El nom prové del tractat de Philippe de Vitry, que va impulsar avenços en la notació musical.

Guillaume de Machaut, el músic més important del seu temps, és un compositor destacat d'aquest període.

La Missa de Machaut

La Missa de Machaut resumeix elements clau de l'Ars Nova:

1. Llibertat rítmica.
2. Independència melòdica i rítmica de cada veu.
3. Transició dels modes eclesiàstics a escales major i menor.
4. Ús del silenci com a element musical, donant lloc a l'hoquetus (alternança ràpida de veus, recordant el singlot).

Capelles Musicals i Instruments

Les capelles musicals eren grups de músics al servei de la noblesa, acompanyant-los en els seus desplaçaments.

Instruments musicals: arpa, orgue portatiu, trompetes, flabiols i tambors, llaüt, viola, sac de gemecs, flauta i lira.

Dansa Medieval

• Alta dansa: Dansa ternària amb salts i cabrioles.
• Baixa dansa: Els peus gairebé no s'aixequen del terra. Regular, de ritme binari, amb repeticions de 4, 8 o 16 compassos.