Troia: història i llegenda

Clasificado en Griego

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,74 KB

Troia, entre la història i la llegenda

La ciutat de Troia o Ilion, situada a la Tròada (Àsia Menor), a vora del Mar Negra. Ocupava un turó. Troia dominava el tràfic marítim entre la mar Egea i la mar Negra. Homer ---> poeta grec, narrar la guerra que els grecs mantingueren durant deu anys amb Troia. L'obra es titula La Ilíada. Barreja la mitologia amb la realitat. Els herois són probablement figures històriques i el poeta, per tal de donar una idea de la seva valentia i grandesa, els fa de vegades descendents de déus. Aquests mateixos déus intervenen en les batalles.

Les causes de la guerra: el judici de Paris

Segons Homer la causa de la guerra fou la següent:

Disputa de Zeus i Posidó per la Nereida Tetis, nimfa del mar.

Eris, deessa de la discòrdia, no va ser convidada a les noces, i el seu ressentiment la va portar a llançar, una poma d'or amb la inscripció: "Per a la més bella". Aquesta poma va ser per: Hera, Atena i Afrodita. Van demanar a Zeus que fes d'àrbitre, però el déu omnipotent va proposar Paris, fill de rei Príam de Troia.

Inici del conflicte

L'exèrcit grec es va reunir a Àulida, i l'armada grega reunida al port, però les naus no es podien fer a la mar per manca de vent. Es va consultar l'endeví Calcas, el qual va dir que la calma era deguda a la còlera d'Àrtemis, a qui Agamèmnon havia ultratjat temps enrere. Calcas va fer una predicció.

Aquil·les, un model d'heroi

Tetis i Peleu havien engendrat Aquil·les. Tetis, volia que el seu fill fos immortal com ella i no mortal com el seu pare, de nit el submergia a les aigües de la llacuna Estígia. Peleu va descobrir el que feia la seva dona i li va prendre el nen.

Època hel·lenística (336-146 aC)

336-323 a C: mort de Filip II, ocupa el tron de Macedònia el seu fill Alexandre el Gran el 324 a C. Aristòtil fa formar a Alexandre el Gran. Els grecs es rebel·len, però són sotmesos sense pietat per Alexandre. Alexandre amb un nombrós exèrcit integrat per macedonis, grecs i il·liris, marxa cap a Pèrsia. Conquista Egipte, Pèrsia, Mesopotàmia, Àsia Menor i Síria. Funda Alexandria a Egipte, i aquesta ciutat esdevé centre de la civilització hel·lènica. A la seva mort, el 323 a C, l’imperi es divideix entre els seus generals.

146 a C: Grècia es converteix en província romana. Continuarà en aquesta situació fins la caiguda de l’Imperi Romà d’Occident, el 476 d C. i la caiguda definitiva de l’imperi romà d’Orient, Bizanci, el 1453 d.C.

Alexandre el Gran: el rei que volia ser com Aquil·les

ALEXANDRE: Neix el 356 aC a Pel·la.

Fill del rei Filip II de Macedònia i d'Olímpia, princesa d'Èpir. Es considerava descendent d'Aquil·les i d'Hèracles.

Alexandre es va criar en la cort envoltat de les diverses dones del seu pare, dels fills d'aquest i d'uns aristòcrates que desconfiaven del seu pare. Aquesta desconfiança va augmentar arran del nou matrimoni del rei i Olímpia va veure perillar el tron del seu fill Alexandre.

Alexandre va ser educat pel filòsof Aristòtil. Volia ser com un segon Aquil·les i parlava igual que ell. També seguia els exemples d’Homer.

L´any 336 a .C, assassinen Filip un macedoni. Alexandre amb vint anys, volia venjar la mort del pare el general de tots els grecs, i declarà la guerra a Dàrius III, rei de Pèrsia que era l'imperi més gran del moment. Alexandre es va aliar amb les diverses ciutats-estat gregues i va partir cap a orient. Imitava la forma d'entendre el món d’Hèrcules i a Aquil·les.

En menys de dotze anys, s'apoderà de Pèrsia, d'Egipte i dominà les terres que s´extenien des de Grècia fins a la vall de l´Indus (riu de la Índia).

Entradas relacionadas: