València, Capital Cultural al Segle XV: Alfons el Magnànim i la Poesia

València, Nova Capital Cultural

València, nova capital cultural: causes econòmiques i socials (pestes a Catalunya), religioses (els papes Borja eren valencians), polítiques (guerres civils a Catalunya i sobretot antipatia que la noblesa catalana sentia per la dinastia dels Trastàmara davant la simpatia amb la qual va rebre la noblesa valenciana) i estratègiques (els ports valencians són més cèntrics que no pas moure's pel Mediterrani).

Alfons el Magnànim

Alfons el Magnànim: Després de la mort de Ferran d'Antequera va regnar Alfons. Casat, fou amant de la falconeria i la caça, la música i la cançó. Es va envoltar de personatges d'armes i poetes cultes. Va fer expedicions pels ports valencians, feia armar estols de vaixells per conquerir noves terres per a la Corona d'Aragó. El 1421 va decidir que era hereu legítim de les terres de Nàpols i s'hi va traslladar amb tota la cort. La riquesa i la renovació de la poesia catalana es van aconseguir gràcies al contacte amb la lírica italiana. La convivència amb els poetes castellans provoca el bilingüisme.

Consistori de Tolosa

Consistori de Tolosa: Fou creat a la ciutat de Tolosa de Llenguadoc en un intent de recuperar la poesia trobadoresca. Es tractava d'un certamen literari que premiava només poemes escrits en provençal de temàtica trobadoresca i religiosa. Els poetes del principat, lligats al consistori, feien una poesia caduca, feixuga i sense qualitat literària. Els poetes valencians sí que en tenien i havien acompanyat el Magnànim en les expedicions a Itàlia.

Jordi de Sant Jordi

Jordi de Sant Jordi: També participa l'any 1420 contra Còrsega i Sardenya, coneixent la lírica italiana. Nascut a València a finals del segle XIV, va morir jove, el 1425, als 25 anys. Jordi posava música als seus poemes i els cantava davant de tota la cort. L'any 1423 a Nàpols va caure presoner i fou alliberat poc temps després. Durant aquest temps va escriure Presoner, un poema molt sensible. És realista i planteja la situació que viu.

Enyorament i Just lo front

Enyorament: Reflexions amoroses que poques vegades s'allunyen de la poesia trobadoresca, amb una nostàlgia profunda.

Just lo front: Escrit en versos decasíl·labs sense rima, el poeta es declara completament segur de l'amor que sent per la seva estimada, du gravada la seva imatge perquè l'amor és més durador que la seva vida.

Ausiàs March

Ausiàs March: Família situada a la noblesa. Va néixer el 1397, va créixer molt protegit, ben educat, va aprendre a ser bon cavaller i bon home en lletres, atret per la falconeria. Va prendre part de la primera expedició militar d'Alfons a Còrsega i Sardenya. Després d'uns quants viatges fou reclamat i abandona la vida militar, dedicant-se a les explotacions familiars. El 1439 es casa i la seva dona mor al cap de pocs mesos. El 1443 es casa amb Joana Escorna i tingué 5 fills, i 9 anys després morí.

Poesia d'Ausiàs March

Poesia: Té molta força i passió, 28 poemes entrellaçats per l'amor, no amor cortès, català ric i sense solucions provençals, estil directe, sincer, sense concessions, provocatiu, versos decasíl·labs, comparacions, metàfores, força de les imatges.

Soletat del Poeta

Soletat del poeta: Sent una contradicció davant l'amor, on l'amor perfecte ha de ser espiritual pur, però ell és humà i sap que la carn vol carn i això li genera un greu problema de consciència. Aquesta lluita interior l'aboca a una tristesa. Ell intenta trobar una dama que el comprengui, les seves reflexions sobre l'amor bestial (folla amor) i l'amor espiritual (la fina amor). Davant la incomprensió opta per la soledat, la seva poesia es converteix en una fugida (jo soc aquest que em dic Ausiàs March).

Andreu Febrer

Andreu Febrer: Nascut a Vic de família menestral acomodada, va estar vinculat amb el rei Martí l'Humà com a alt funcionari de la cort i posteriorment cambrer i algutzir d'Alfons el Magnànim. Viatjà per tota Europa i va entrar en contacte amb la lírica italiana dels stilnovisti. Se'l coneix com a autor de la traducció de la Divina Comèdia de Dante. Va coincidir i va ser admirat per Jordi de Sant Jordi i Ausiàs March. Segueix els cànons trobadorescos: mateixa dama, Beatriu, amagada sota diversos senyals, no s'allunya del vassallatge feudal i l'amor cortès.