Valoració de l'Art: Evolució Històrica

La Valoració de l'Art al Llarg de la Història

La valoració de l'art no ha estat la mateixa al llarg dels anys. Els objectes que avui nosaltres considerem artístics per la seva forma, abans (s. XVIII) es valoraven per la seva funció. Les escultures anteriors al s. XVIII tenien funcions concretes, com la transmissió del poder de determinats monarques, la profundització del missatge religiós, etc. Això comença a canviar a partir del s. XIV i XV, però mai del tot.

El Naixement del Món de l'Art al Segle XVIII

Al s. XVIII neix el món de l'art, amb el naixement dels agents i les institucions que comencen a construir tots els valors associats a allò artístic. Aquestes institucions són museus i acadèmies de belles arts, les quals formen els que es comencen a considerar artistes com a professionals i no com a artesans. També apareix la crítica de l'art; s'explica a l'opinió pública el que és artístic i el que no. S'inauguren, doncs, les exposicions no permanents anomenades "salons", allò que està obert al públic i els crítics han d'explicar la manera de valorar aquelles obres.

La història de l'art no comença tampoc fins al s. XVIII. L'estètica, com a branca de la filosofia, es dedica a analitzar què és la bellesa, associada a uns objectes que comencen a ser considerats artístics. No hem de pensar en categories sinó en tipologies, allò que es defineix de manera pura. A partir del s. XVIII el que s'imposa és la valoració formal.

Kant i la Valoració Estètica

Kant funda la pregunta respecte a què diferencia una valoració estètica d'una valoració no estètica. Quan algú es fixa en la funció d'un objecte és degut a l'interès. Kant ens permet comprendre el sorgiment de l'estètica associat a la valoració formal d'un objecte. El concepte que més ens serveix per comprendre l'afirmació anterior és el de desinterès: davant d'un objecte que es valora per la seva funció i, per tant, es té un interès respecte a ell, estan els objectes que es valoren per la forma, que ens produeixen una experiència estètica (bellesa) i que, per tant, no es té cap interès respecte a ells; és a dir, és una experiència desinteressada.

El que s'està generant és el món relativament autònom de l'art amb els seus agents i institucions específiques. Aquesta creença en una valoració exclusivament formal és el resultat d'aquesta conformació del món autònom de l'art, ja que es necessiten valors i criteris propis i específics.

Classificació de les Arts: Tatarkiewicz

Tatarkiewicz escriu Història de 6 idees, on classifica 6 arts. Adverteix que el que nosaltres avui considerem artístic, en l'època grega no tenia res a veure; el més semblant al que considerem actualment artístic era la techné. La realitat històrica i social de Grècia era que la paraula no feia referència a l'objecte sinó a l'habilitat de la persona que realitzava aquests objectes, l'aplicació d'un conjunt de normes adquirides. "Conec les normes i les sé aplicar."

Classificació de les Arts en l'Antiguitat

• Sofistes: arts útils i arts que produeixen plaer (eclosió de modernitat).
• Plató: arts que produeixen coses (arquitectura) i arts imitatives (pintura).
• Galeno: arts liberals (sense esforç físic) i arts vulgars (necessiten esforç).

La lògica que funcionava és la que ens diu Galeno. Si és una activitat intel·lectual, està més valorada que l'activitat física, que es considera vulgar, i així s'organitzava el món en l'antiguitat respecte a la techné.

• Ciceró: arts majors, mitjanes i menors (segons la seva importància).
• Plotí: segons el seu grau de materialitat (arquitectura) o espiritualitat (geometria).

Classificació de les Arts a l'Edat Mitjana

Es té a la baixa edat mitjana. Al segle X neixen les universitats europees, la primera a Bolonya. Les universitats unifiquen tot el pensament, l'organitzen i sorgeix l'escolàstica.

• Arts liberals: Lògica, retòrica, gramàtica. Fa referència a les arts de l'eloqüència, aquelles que permeten persuadir a altres a través del llenguatge. Art de la persuasió.
• Arts mecàniques: Arquitectura, agricultura, medicina. Tenen una funció determinada però es necessita un cos físic per a la seva realització.

Les arts que nosaltres considerem actualment artístiques, la pintura i l'escultura, no es troben directament, perquè per a l'Edat Mitjana la pintura i l'escultura no tenien una funció concreta i, per tant, no s'inclouen en la classificació.