Varietats Lingüístiques del Català: Socials i Funcionals

Escrito el 18 de Diciembre de 2024 en catalán con un tamaño de 4,02 KB

Varietats Socials

El xava: Adoptada per persones castellanoparlants que s'han incorporat al català, com persones de famílies bilingües catalanoparlants influïdes per castellanoparlants. Durant el segle XX es va caracteritzar per la simplificació de la fonètica i la influència del castellà. Trets com la utilització de castellanismes lèxics i gramaticals, obertura de la vocal neutra.
El pijo: Molt influïda pel castellà, però l'extracció social dels parlants és diferent; són classes altes castellanitzades que quan parlen barregen el català i el castellà. També es poden incorporar paraules d'altres llengües. Segona meitat del segle XX.

La parla adreçada als infants: Caracteritzada per la utilització d'un vocabulari específic (en la família: tete, els animals, aliments), l'abús dels diminutius, la construcció en tercera persona, una entonació més emfàtica que en la parla corrent.
El llenguatge dels joves: Varietat que es percep com a moderna i amb connotacions positives. És una varietat rica i creativa, especialment en els àmbits dels joves com l'educació i el temps lliure.
L'argot: Utilitzat per grups socials restringits o en activitats concretes. Com per exemple, en els grups marginals per comunicar-se entre ells i no ser compresos pels altres, però normalment es limita a un vocabulari específic sobre una activitat.

Adequades en un context amb una relació de confiança.

El registre col·loquial: Per comunicar-se en la vida quotidiana. Té la finalitat de ser clar i directe; hi abunden frases inacabades, estructures exclamatives i interrogatives.
Familiar: Queda restringit a un àmbit més íntim i sovint varia depenent del context familiar. Abundància de diminutius, sobrenoms.
Vulgar: Conté molts elements inadequats com incorreccions fonètiques, gramaticals o lèxiques.

Estàndard: Pròpia de l'àmbit acadèmic, de la premsa, programes informatius i, en general, de totes les situacions funcionals possibles. Actua com a model lingüístic de referència i admet únicament les formes correctes.
Llenguatges d'especialitat: Són els que fan servir els col·lectius professionals. Terminologia precisa, expressions fixades que només dominen els especialistes. Són propis de textos específics d'una professió concreta.
Literari: Intencionalitat estètica que es basa en un grau d'elaboració artística superior a la de la resta de varietats. Característiques donades per cada autor i gènere literari.

Per introduir el tema: Pel que fa a, el punt següent tracta de...
Per iniciar el tractament d'un nou aspecte: L'objectiu principal, aquest escrit tracta de, ens adrecem a vostè per...

Per afegir informació: A més, així mateix, de manera que...
Per aportar detalls: Per exemple, com a mostra, en el cas de, a saber...
Per fer èmfasi: Cal insistir en, la idea central és...
Per introduir un aclariment: És a dir, en altres paraules, en efecte, d'una banda, al contrari...

Per marcar un ordre expositiu: D'entrada, primer, en últim lloc...
Per marcar un ordre temporal: Abans, anteriorment, al mateix temps, després...
Per marcar un ordre espacial: A dalt, davant, a la dreta, a l'interior, a prop...